TARDOR. HIVERN. PRIMAVERA.

Hola de nou. Veig que no em feu molt de cas en escriure’m al blog. Ja sé que nosaltres cada cop també escrivim més espaiosament, però... ANIMEU-VOS!

Sí, ja tornem a estar tots junts, marxarem aviat, m’ha vingut a buscar. La mama te estones tristes, T’ESTIMEM. El papa aquests dies està una mica moix, es que no ens signen un paper.

D’Andorra uns amics que m’esperen amb moltes ganes m’han regalat unes sabates esportives, només veure-les he volgut posar-me-les. Gracies, son precioses.

Per aquí ens anem distraient, així els meus amiguets han  vingut a banyar-se a la piscina de l’hotel (recordo les estones amb els meus dos amics, ara ja a Andorra) i em jugat força; amb ells també em fet sortides a Villa Meia (a menjar chicharrones); al Mirador del Norte (un enorme parc, deixat i brut, normal); al Parque Olímpico (mateix comentari). La mama d’un d’ells ens ha convidat a dinar, mengem “niño envuelto”, batata i alubias en dulce (tot boníssim. El papa s’ha comprat un llibre de receptes de cuina dominicanes); també a una barbacoa (potser per celebrar l'entrada de la primavera?), m’agrada el pollastre a la brasa. Aquí els papes van trencar una tubera i desprès d’inundar tota la terrassa van deixar tot el bloc sense aigua (només faltava calar foc comentaven). Vaig jugar i ballar molt amb la meva amigueta. A l'hotel he trobat una nova amiga, l’Ana, de fet fa temps que la conec i quan la veia m’amagava, ara l’hi ric, la saludo, l’agafo de la ma i ballo amb ella.

Amb els papa i la mama hem passejat per el zoològic i m’he fet un fart d’espantar ocells i cridar als animals; també per la Zona Colonial en un dia laborable, hi ha més gent, i hem conegut un barber, m’hi portaran arreglar el cabell (uiuiuiiiii... que la mama és perillosa). Amb unes maraques espanto els coloms, pensar que abans em feien por! I per fi unes botigues com les que agraden a la mama, una galeria comercial plena de marques cares, cinemes i zona de jocs per a mi.

Jo, al fi i al cap soc petitet, continuo fent alguna trapelleria, així he llançat el rotllo de paper al wàter (és normal, hi he tardat força a fer-ho), pa-pao surto dient amb la ma al cap; o un altre dia em poso vestit a la dutxa. Però també soc endreçat i m’agrada llançar els bolquers al cubell de la caca, obrint-lo amb el peu tot aplaudint-me després.

Les trenta una Miss s’han fotografiat amb mi, em quedo amb una.

QUINS DIES. DEU N’HI DO.

La veritat és que no fem res de nou aquestes últimes setmanes, però us en faré cinc cèntims, de la mateixa manera que m’agradaria que tots qui llegiu el blog en deixéssiu constància, que sé que sou molts el que ens seguiu poc o molt, amb el nom en tinc prou, no tardareu més de cinc minuts. ANIMEU-VOS!!!

Nosaltres fem piscina, amb salvavides i manguitos, hem anat a la platja amb un gran amic i la seva dona i tres fills, ens reunim amb la seva família i més nens. Amb ells també hem anat al restaurant a sopar (sancocho i pollastre, que bo). Passegem per la zona colonial i carrer s, campus universitaris, la Casa de Espanya (no hi ha casal català), ikea, museus (Hombre dominicano i d’art, sense comentaris), visitem una fàbrica de quadres (quina merda).  Jugo a la terrassa amb el cotxe (quin gran obsequi), a l’habitació amb els coixins. Fins hi tot he viatjat en metro, semblant al que s’entreté el gran amic del papa (ja me’ls ensenyarà). Potser ens cal un canvi ja, enlloro una mica la platja.

Tinc nous amics en la mateixa situació que jo, un nen i una nena, hem jugat, anat a dinar a casa seva i al restaurant, a la piscina. El papa fa relacions amb un cònsol (s’interessa molt per la nostra situació); amb un professor universitari amb qui tenen amistats en comú; amb un dels amos de rom (?) Barceló. Jo el guanyo, tinc trenta aspirants a miss que es volen fotografiar amb mi, altes i maques (diu tothom bavejant més que jo).

Alguna trapelleria també faig, doncs obro el cubell (amb el peu) de la caca i trec els bolquers; aixeco la tapa del wàter per llançar-hi coses (també ho he aconseguit); obro la porta i vull sortir al passadís. L’altre dia em vaig despertar a un quart de set del matí i varem començar la xerinola, el papa s’adormia, però, per la nit em vaig dormir dret i amb el cap sobre el sofà. També empenyo el meu llitet, soc força fort; o me les enginyo per arribar al cable elèctric i estirar la làmpada.

També hi ha hagut noticies bones i dolentes. Hem tornat a la metgessa, i més punxades, i a l’oculista, que es veu que ja em coneixia de quan era petit. Aquí el papa es va enfadar, molt i molt (no amb mi), jo ja m’havia cagat, pixat, dormit, menjar, plorar, córrer, llançar aigua, etc, i ens varem saltar la cua d’espera de consulta (aconseguir un paper és dificilíssim per no dir impossible). Vaig tornar a unes oficines, no les recordo però es veu que ja hi havia estat. El meu últim col·lega ja és a casa, ens hem quedat sols, però ja falta menys per arribar. El papa parlava amb la mama i estava molt trist, jo no ho entenc, en tot cas ell ja us ho explicarà. Dimecres i dijous varem anar a la Catedral a resar.

Avui he conegut a un nen i una nena que fa uns anys van passar per la meva situació. Ja havien parlat amb el papa i l’hi van donar informació (la metgessa, ...), un amic del papa, de La Seu, els va posar en contacte. He rigut molt amb la nena i jugat amb tots.