JA TINC “DOSH” ANYS

Em criden, em saluden, saludo si en tinc ganes o els esbronco, i molts cops no els conec. Soc en Aio, Aiu, Mario i Màrius. Ja decidiré.

I no cal dir que han passat masses dies, i ens varem comprometre a explicar-vos alguna cosa més sovint. Procurarem no deixar passar tants dies. Alguns així ho espereu, i ens agrada. Fa dies que no vaig a la guarderia, doncs estem de vacances, de moment les hem començat a la platja, i ja veurem on i com les acabem. També he anat a veure els meus companys de la guarderia, i els he explicat que he fet aquestes vacances: platja, piscina (quin fart de fer “bomba”), imitant el Tour i la Vuelta m’he fet un fart de bicicleta (amb els pares al darrera!), i jugar amb les cosinetes.

I parlant de companys, m’he retrobat amb els meus col·legues d’aventura, amb un m’he fet un fart de ballar, no perdo mai el temps i soc el primer

Brmbrmbrbrrmmm...., gooolgol. No sé què m’agrada més si els cotxes o cridar gol. El que sí és cert es que segons en quin cotxe em porten després no vull baixar-hi.

    

I s’han acabat les vacances i he retornat a la guarderia, em retrobo amb amics i en faré de nous, em canvien de classe, ara aniré a la dels grans. Parlo molt i més, i he crescut força. I amb tot ja tinc “dosh” anys, i he bufat les espelmes!

I amb tot el papa i la mama cada dia més cansats. No tenen més temps que per a mi, encara que l’altre dia va pujar en Martí, van ensenyar-me molts cotxes de colors i que feien molt soroll, i amb el papa van desaparèixer amb el cotxe, l’endemà van tornar amb una copa i olor a Alpine. Brrrrrr.

Tinc bateria per estona, i molta.

I no me l’acabaran.

 

LA NOVA AVENTURA

Avions! Que graaans! (amb el que m’agraden), Brrrr.... quina passada l’aeroport. Mama, Papa, Eieiei, Brrrr,... No dormo i els altres tampoc. El papa no deix que ningú m’agafi. I qui es queixi que ho faci a la companyia aèria.

I desprès d’unes quantes hores tot és diferent! que maco i que gran, i que net! Emocionant.  Quina rebuda. Amb pancarta i tot. Allí m’esperen tiets i en Martí, acollonant. S’escapen les llàgrimes, però ara sí que son d’emoció, de contents, d’alegria.

I per si eren poques, ara al cotxe m’asseuen en una cadira i lligat, quines coses més rares fan per aquí.

I JA FA UN MES que estem a casa, ESTEM A CASA, a casa nostra. No tenim platja, tenim muntanyes, fa bo però més fred, em vesteixo amb pantalons llargs i jaqueta, i sempre untat d’oli o crema (rellisco). Per les nits em desperto (mai ho havia fet) i crido Eieiei E! Ara dormo sol, i m’agrada la companyia. Tinc una habitació per a mi! (i del papa a també algunes estones, Eieiei E!).

Conec l’avi, al padrí, als besavis, tiets, cosins, amics i molta gent, tothom em vol. Quin fart de jugar i rodar. I conec més gent, moooolta. I nous paisatges, noves costums, nous menjars, i ... Els dies passen feliços sempre descobrint coses noves, passejant, jugant als parcs (m’he retrobat amb antics companys d’aventura), i ja he fet turisme a Fulleda i Cambrils, els pobles on passem les vacances (que?)... El papa m’ha portat al seu cole i he jugat amb moltes noies, i m’han donat el berenar, hi tornaré. Anem a beneir la palma, i creia que servia per escombrar, l’arrossegava pel carrer. 

I “mengem mona”, quin pastís més bo. I com que menjo molt na Montse i en Martí no dubten en convidar-me a menjar més “mona” a casa seva. De cap. Boníssima. Aquí jugo amb en Ceferino (un gos molt maco i que fa que la mama passi esternudant el viatge de retorn cap a casa).

El temps ara passa més ràpid i amb presses molts cops, massa. Fem més coses, però tenim obligacions i no podem fer “ahorita”. És tant diferent, encara no sé que ens agrada més al papa i a mi. La mama ho te més clar. Obligacions dic? aiaiai, a la guarderia! tots els dies, amb mocs verds com a cucs. I  m’agrada i hi vaig content. Faig volar els plats (però menjo molt), agafo les joguines als companys (tot per a mi), ballo molt (faltaria més), si em renyen em faig el despistat (qui, jo?). M’han castigat cara al riu (però si m’agrada moltíssim mirar el riu i cridar: aguaagua).

Tot nou, nou i diferent, tot menys nosaltres, o sí, segur que tampoc som els mateixos, però estem a casa.

... QUEDEM-NOS, ...MARXEM QUE JA FEM TARD

De bon matí, els carrers potser encara no hi eren, el papa, amb l’Alfonso, se’n van cap Elías Piña. Quatre més tard ens trobem davant l’oficial, corroborem la gran eficiència i a les onze del matí ja tenim els certificats de naixement. Ja tinc  cognoms! Després d’un autèntic dinar dominicà i la parada per comprar àpats de la terra arribem a la capital. Ens prenem les Presidente de rigor.

Tornada a matinar, avui tots i en busca del passaport. Ja no soc un indocumentat! Hem trobat la meva amigueta, també és apunt de marxar a casa.

I som-hi, a matinar retoquen, ara per aconseguir el visat que em permetrà transitar per Espanya fins arribar a casa. El papa fa tres dies que matina moooolt i està cansat, però tots estem nerviosos. Jo ni dormo ni res, tot el dia vaig esbojarrat. El tenim, ja estem visats i podem marxar. El papa diu quedem-nos (s’ha dominicanitzat força), la mama marxem que ja fem tard.

Hem dinat amb l’amiguet de Madrid i l’amigueta de Málaga, hem sopat amb el nostre amic advocat i la seva dona. Ara toca començar a acomiadar-se de ...   ..., quanta coneixença. Ens acomiadem de l’Ana i l’Abel, d’en Richard, M. Isabel, Maria, de Yahaira (petons, et trobo a faltar), de Seleni, Eladia, Lucy, Jennifer, Paola i..., del Simón, Luís i Elpidio, , d l’Henry, Carlos i Yoel, Santana, Miro, Daniel (mi padre vino de Teruel, cinco días estuvo sin salir de casa por el hielo, y cuando llegó acá exclamó: Dios mio yo me quedo en el paraíso), de Cesarina, Luís el duro (em feia de guardaespatlles), Adolfo, de l’Eliseo Binés (un petó molt gros) i el seu Chevrolet, Ernesto, Sánchez, Fausto, Matías i ..., i de Rafaela, Laydi, Ivet, Arlet, Hianny, Jennifer, Yahaira, Yokaira, ... I de ben segur que m’en deixo tants, encara hi ha qui em busca diu ens diu l’Eliseo després de parlar amb ell. Perdoneu-nos.

Ens sap greu abandonar l’aventura dominicana (en comença una altra), però no hi ha més remei. Sempre quedarà el dubte de si ens hi deixem alguna part nostre en aquesta terra. Aquí hi queden molts amics, d’altres coneguts, sempre en tindré un gran record i els hi estaré molt agraït. Algunes llàgrimes cauran. Fins ... no sé quant.
Moltes gràcies a tots els que ens heu seguit, poc o molt. Desitjo que ho seguiu fent. Sé que sou molts, de veritat que ens heu alleugerit molt el temps i fer passar les estones més agradables.
La propera vegada us escriuré de més aprop o més lluny, depèn d’on es trobeu, jo a casa. Aquí aniré coneixent la resta de la família, em retrobaré amb els meus tres col·leges, també amb amics, molts ho son però no els conec personalment, i també en faré de nous. 

OBRIU LES PORTES QUE TORNEM AVIAT!!!

Aquests dies han estat diferents,  d’entrada eren semblants als altres, així amb els meus amiguets ens hem vist i jugat en parcs, venen a la piscina, dinem i hem vist plegats una exhibició aèria. Fins i tot a un acte polític, i he menjat chicharrones. Segueixo fent entremaliadures.

De sobte maletes, i on anem? A Las Terrenas, a la platja, amb el papa i la mama. Per arribar-hi ens recomanen unes gaguas directes, però d’això res de res. Ni directes ni h......, quant vaig veure arribar la gorda em vaig acollonir, però no! no es va seure al costat, n’hi va seure una altre amb un nen de dues setmanes en braços. Paquets? per tot arreu, i  més gent. No sé com vaig aguantar tant be. I la mama, uiuiui (la tornada molt millor).

Anem a la platja, a la piscina, anem a restaurants, jugo amb dos amiguets que viuen aquí (sofà amunt i avall, rebolcant-nos, cridant ...) i amb el seu gos (en Pepè). Anem a comprar a la botiga i el papa a comprat peix i bèsties a uns pescadors. Han cuinat per a mi. Que bo!

M’ha trucat l’Eliseo, un dia us ensenyaré el cotxasso que té per preguntar com estàvem. També els papás de la meva amigueta que aviat anirà a viure a Màlaga.

Aquí a “Villa Mariposas” ens hi quedarem pocs dies, el nostre advocat ens ha trucat i la mama salta d’alegria, bones noticies, després de quinze dies d’espera (n’havien de ser dos) ens han signat el paper que faltava!!! Imp........... Ja estem preparant el viatge a Elías Piña, el poble on vaig néixer, per recollir el meu certificat de naixement. A veure si són ràpids. OBRIU LES PORTES QUE TORNEM AVIAT!!! Avui m’ha costat dormir, son les 12 de la nit i encara crido PAPÀÀÀÀÀ PAPÀ. Serà l’alegria? El papa és a la porxada amb un cubata i un puret, la mama llegeix al meu costat, jo segueixo cridant i saltant!

TARDOR. HIVERN. PRIMAVERA.

Hola de nou. Veig que no em feu molt de cas en escriure’m al blog. Ja sé que nosaltres cada cop també escrivim més espaiosament, però... ANIMEU-VOS!

Sí, ja tornem a estar tots junts, marxarem aviat, m’ha vingut a buscar. La mama te estones tristes, T’ESTIMEM. El papa aquests dies està una mica moix, es que no ens signen un paper.

D’Andorra uns amics que m’esperen amb moltes ganes m’han regalat unes sabates esportives, només veure-les he volgut posar-me-les. Gracies, son precioses.

Per aquí ens anem distraient, així els meus amiguets han  vingut a banyar-se a la piscina de l’hotel (recordo les estones amb els meus dos amics, ara ja a Andorra) i em jugat força; amb ells també em fet sortides a Villa Meia (a menjar chicharrones); al Mirador del Norte (un enorme parc, deixat i brut, normal); al Parque Olímpico (mateix comentari). La mama d’un d’ells ens ha convidat a dinar, mengem “niño envuelto”, batata i alubias en dulce (tot boníssim. El papa s’ha comprat un llibre de receptes de cuina dominicanes); també a una barbacoa (potser per celebrar l'entrada de la primavera?), m’agrada el pollastre a la brasa. Aquí els papes van trencar una tubera i desprès d’inundar tota la terrassa van deixar tot el bloc sense aigua (només faltava calar foc comentaven). Vaig jugar i ballar molt amb la meva amigueta. A l'hotel he trobat una nova amiga, l’Ana, de fet fa temps que la conec i quan la veia m’amagava, ara l’hi ric, la saludo, l’agafo de la ma i ballo amb ella.

Amb els papa i la mama hem passejat per el zoològic i m’he fet un fart d’espantar ocells i cridar als animals; també per la Zona Colonial en un dia laborable, hi ha més gent, i hem conegut un barber, m’hi portaran arreglar el cabell (uiuiuiiiii... que la mama és perillosa). Amb unes maraques espanto els coloms, pensar que abans em feien por! I per fi unes botigues com les que agraden a la mama, una galeria comercial plena de marques cares, cinemes i zona de jocs per a mi.

Jo, al fi i al cap soc petitet, continuo fent alguna trapelleria, així he llançat el rotllo de paper al wàter (és normal, hi he tardat força a fer-ho), pa-pao surto dient amb la ma al cap; o un altre dia em poso vestit a la dutxa. Però també soc endreçat i m’agrada llançar els bolquers al cubell de la caca, obrint-lo amb el peu tot aplaudint-me després.

Les trenta una Miss s’han fotografiat amb mi, em quedo amb una.

QUINS DIES. DEU N’HI DO.

La veritat és que no fem res de nou aquestes últimes setmanes, però us en faré cinc cèntims, de la mateixa manera que m’agradaria que tots qui llegiu el blog en deixéssiu constància, que sé que sou molts el que ens seguiu poc o molt, amb el nom en tinc prou, no tardareu més de cinc minuts. ANIMEU-VOS!!!

Nosaltres fem piscina, amb salvavides i manguitos, hem anat a la platja amb un gran amic i la seva dona i tres fills, ens reunim amb la seva família i més nens. Amb ells també hem anat al restaurant a sopar (sancocho i pollastre, que bo). Passegem per la zona colonial i carrer s, campus universitaris, la Casa de Espanya (no hi ha casal català), ikea, museus (Hombre dominicano i d’art, sense comentaris), visitem una fàbrica de quadres (quina merda).  Jugo a la terrassa amb el cotxe (quin gran obsequi), a l’habitació amb els coixins. Fins hi tot he viatjat en metro, semblant al que s’entreté el gran amic del papa (ja me’ls ensenyarà). Potser ens cal un canvi ja, enlloro una mica la platja.

Tinc nous amics en la mateixa situació que jo, un nen i una nena, hem jugat, anat a dinar a casa seva i al restaurant, a la piscina. El papa fa relacions amb un cònsol (s’interessa molt per la nostra situació); amb un professor universitari amb qui tenen amistats en comú; amb un dels amos de rom (?) Barceló. Jo el guanyo, tinc trenta aspirants a miss que es volen fotografiar amb mi, altes i maques (diu tothom bavejant més que jo).

Alguna trapelleria també faig, doncs obro el cubell (amb el peu) de la caca i trec els bolquers; aixeco la tapa del wàter per llançar-hi coses (també ho he aconseguit); obro la porta i vull sortir al passadís. L’altre dia em vaig despertar a un quart de set del matí i varem començar la xerinola, el papa s’adormia, però, per la nit em vaig dormir dret i amb el cap sobre el sofà. També empenyo el meu llitet, soc força fort; o me les enginyo per arribar al cable elèctric i estirar la làmpada.

També hi ha hagut noticies bones i dolentes. Hem tornat a la metgessa, i més punxades, i a l’oculista, que es veu que ja em coneixia de quan era petit. Aquí el papa es va enfadar, molt i molt (no amb mi), jo ja m’havia cagat, pixat, dormit, menjar, plorar, córrer, llançar aigua, etc, i ens varem saltar la cua d’espera de consulta (aconseguir un paper és dificilíssim per no dir impossible). Vaig tornar a unes oficines, no les recordo però es veu que ja hi havia estat. El meu últim col·lega ja és a casa, ens hem quedat sols, però ja falta menys per arribar. El papa parlava amb la mama i estava molt trist, jo no ho entenc, en tot cas ell ja us ho explicarà. Dimecres i dijous varem anar a la Catedral a resar.

Avui he conegut a un nen i una nena que fa uns anys van passar per la meva situació. Ja havien parlat amb el papa i l’hi van donar informació (la metgessa, ...), un amic del papa, de La Seu, els va posar en contacte. He rigut molt amb la nena i jugat amb tots.

FINS AVIAT

Sembla impossible, els papers no arriben i si ho fan, malament amb ganes. Però ja és a casa, l’amic (amics) amb qui he compartit tantes i més estones, experiències i hores ja ha arribat a casa, i  va a la guarderia, que?

D’altra banda la jutgessa ens va citar divendres, i resulta que ella és qui no es presenta. Com semblava amb el meu amiguet sembla que ens vulguin fer allargar l’estada (de fet ho fan. Com és habitual una colla d’im............ ).

Això sí, fem l’ultima entremaliadura a la capital, a la piscina i plovent (és que els papes tenen unes idees ...),   i ens divertim força. Ja ens coneixen i no diuen res.Arriba l'hora, al matí  juguem els dos plegats, i després d’un dia força mogut per el seu papa, anem al aeroport. No ploro, no era conscient de la situació, però l’hi faig petons a la galta i el seu papa me’n fa a mi. Els papes s’abracen i ens allunyem tots, acomiadant-nos amb les mans. Us trobem a faltar! I A TU MÉS, quant sento l’ordinador et crido.

Després de sopar anàvem (vaig) a escoltar les coristes, que ja ens diuen coses des de l’escenari i també de fora. Nosaltres les cridem i no les mirem a la cara; encara no em descobert si porten faldilla o cinturó ample, ni tant sols si en porten o no de .......Ara jugo més sol, he dormit amb el pijama del meu amiguet, m’entretinc força amb el cotxe que m’ha donat l’amic que va marxar primer cap a casa. Agafo el telèfon i parlo, quant no menjo el papa em diu que hi ha en Martí a l’aparell i que si no faig cas no em passejarà amb el seu “bocanegre”, crec (al menys de moment. I ja tinc ganes de conèixer aquest tal Martí).

Veig fotografies i de sobte l’assenyalo i el crido, ÉS ELL, EN ....!

ET TROBO A FALTAR , AVIAT ENS RETROBAREM!!!

Si dilluns ens passejàvem muntats als carrets del supermercat, dimarts, amb un col·lega,  agafem la Guagua i marxem uns dies a Las Terrenas. Aquí ens retrobem amb un altre col·lega. La vida és diferent a Villa las Mariposas, anem a comprar peix i marisc (quins bitxos, enoooormes – llagosta, mero, capitán, camarones...) tot just arriben les barquetes de pescadors a la platja. La fruita als pagesos (o qui sap que). El menjar, que cuinen els papes i mames, és molt més bo i llògicament m’afarto força. Ens banyem a platges (playa Rincón) i piscina i mengem en xiringuitos i pizzeria. El riu és d’aigua tant transparent que s’hi veu el fons, hi passegem en barca, i ens mullem (quatre gotes). Per les nits el papa em posa a dormir d’hora, jo sé que és per que després s’afarten a llagosta (una per dia cau, o més), peix i d’altres. També de lechosa, chinola, mango, guineo ...). I cauen els cubalibres d’imperial (per que eren les llimes?) i els puros (no m’ho han dit, però...). Dels pobles que he vist és el millor, hi viuen forces francesos i ja se sap, està arreglat.

Ei ei ei però si és el meu amiguet que s’ha quedat a la capital, quina alegria, estic content, el saludo, crido i ric, això d’internet és fenomenal. Aviat ens retrobarem! De bon matí agafem un bus i aquest viatge sí que és un espectacle. Les maletes totes als seients del davant del minibús. Comença bé però de sobte NO! una pes pesant al costat, quasi no cabem al seient, i per postres també amb una nena a la falda. Les maletes no hi caben i comencen a omplir passadís. Si algú vol sortir cal moure maletes i cames i gent. El cobrador va assenyalant des de la porta i demana, els diners els passem els uns als altres, un xou. Comptem, de trenta persones de capacitat, si dues places l’ocupen maletes, hi anem trenta-nou. A cabina cinc. Per sort funciona l’aire condicionat.  Arribem a la capital i em retrobo amb el meu amiguet i amb el caos organitzat que porten els papes, però és divertit i fan el que poden. Em poso trist quan em diuen que marxarà ben aviat cap a casa. Ens quedarem sols.

M’acomiado de l’altre amic amb qui he compartit uns dies, marxa dimecres cap a casa. És estrany, tristos i contents. BON VIATGE!

ET TROBO A FALTAR , AVIAT ENS RETROBAREM!!!

CAYO LEVANTADO

I després del taxi m’agafen i em posen en una cosa que es mou i es mou amunt i avall, i més i més, que divertit, quin fart de riure, en diuen barco. Una illa dins una altra? Però quins arbres i jardins més macos (em diuen que sembla el pati de l’avi Genaro, no el conec però ho faré aviat, l’he vist per l’ordinador i te cabells blancs com el papa).

Els dies passen a la platja, UI! l’aigua cobreix ràpid i les onades son molt fortes. La sorra gruixuda, irregular i amb fort pendent, costa caminar, però repte assolit! M’enfilo, tombo i desmanego taula i tombona que trobo. Quin mal quant t’enganxes el dit o et cau a sobre. Acaba la jornada, toca bany al jacutzi gegant que tenim davant la casa, llàstima que no hi podem fer escuma, però al de l’habitació el papa fa animalades, l’aigua a pressió contra la paret, la mama el renya, ell diu que rigui, tot esquitxat, escuma per tot arreu, és el meu Sant (de moment).

Després de sopar el papa em carrega, trona inclosa, i a l’espectacle s’ha dit. Canto i ballo, el grup d’animació ja compta amb mi. La gent m’anima i aplaudeix.

Visitem el poble de Samaná, ...   ..., i em regalen el braçalet groc que llueixo al canell. Xulangas em diuen. D’altres “mil homes”. El papa convida a un del poble; litrona de Presidente per cadascun (Ufff).

Divendres, tornem a la capital, comencen dos nous capítols, un ha acabat avui, i encara que és de pel·lícula de no sé que, estem tristots (no sé si toca explicar-lo). L’altre comença demà, però com que no se pas que pot passar no us avanço res.

Bona nit que el papa te feina.

ANY NOU ... I SERÀ NOU NOU

Nadal sense torrons, Sant Esteve sense canelons, Cap d’Any sense raïm i Reis sense cavalcada, però amb en Mario. Han estat ben diferents. 

El Cadillac es perd i comença la festa, anem a Sopar a casa d’una amiga, els tres ens ho passem molt bé, les cotorres de cap per avall, acabem la festa de nou al Cadillac.

El dies passen passejant, al parc, de compres, a la piscina i tinc mocs que em fan despertar per les nits; així he aconseguit dormir al llit gran, que guai!, cames per aquí braços per allà, cap a sobre i empentes i ..., pobres papes. Em punxen de nou i ara ja ho conec! Em despertaré alguna nit per tornar al llit gran, m’agrada.

A la nit deixem aigua i menjar per els camells (que seran?) i els patges, al matí hi trobo algun regal. Amb els meus dos col·legues celebrem Reis  (aquí el 10.gener) i anem a passejar per la zona colonial i a dinar paella al restaurant “La masia”, és d’un català. Menjo de tot; hamburguesa, fesols, pasta ... tinc més gana, serà...    ... que ja camino força!. I caminant caminant es descobreixen coses ben rares: la tapa del wàter MOSSEGA!

Avui amb els meus tres col·legues i el germà d’un ells hem jugat a la piscina, que divertit ser tants. Quin enrenou! Fem maletes i ajudo a posar-hi les meves coses, demà (avui) tornem a la platja. Que bé! Estem farts de la capital. Anem a Cayo Levantado! (us sona l’anunci de Bacardí, a mi no).

LA CAPITAL

El papa ha fet un tió, no sé que és però diuen que caga i no fa pudor, ja m’agrada això de picar.

La vigília de Nadal vaig provar el xupa-xup, no sé. Per Nadal varem anar a Missa, a la Catedral: cantaven fort i malament;  dos senyors vestits de blanc, l’un llegia cridant molt i molt (fins hi tot els papes es van espantar), l’altre semblava que ens renyés, si estàvem força callats. Els “papes” ens passejaven, hi ha un naixement i el rei ros no és ros, és vermell!

El dia de Sant Esteve, amb els meus col·legues, després de passejar per la zona colonial tot empaitant coloms, varem dinar plegats, sense canelons. Mentre els papis prenien cafè nosaltres jugàvem. Qui va tenir la ... idea? Hem acabat tots tres al  jacutzzi de la terrassa de l’hotel Santo Domingo.

No sé si m’agrada més la capital o la platja, aquí hi ha soroll i fum i sempre anem més vestits, no jugo a l’arena ni em banyo ni la gent pregunta (he passat a ser més anònim, aiaiai), però de moment ens quedem aquí uns dies, hem d’arreglar uns papers. Passegem per la ciutat i per alguns parcs i anem a botigues. També hem anat al pediatra i m’ha punxat! No em va agradar massa però té ninots penjats dels sostre i això sí que és divertit.

UN MES A BÁVARO

Eieiei, encara estem aquí. No hem marxat, algú ho esperava? Doncs no! I no serà per manca de ganes de conèixer la meva nova llar!

Tot segueix igual, uns dies llargs, altres més. I les nits.Que llarg es fa (pobres papes). Estones molt agradables, sobretot quan jugo amb els meus amics (potser us els presenti algun cop) a la sorra, a l’aigua, o BALLANT a l’escenari amb el meu petit (el gran i el papa), ens portem vint dies, i és un bailongo, quina marxa! Gimnàs? Cal? (els homes de seny em diuen passa, quina suor). Divertit també quant faig emprenyar els comensals a tamborinades (no tinc baquetes ni tambor però si culleres i taula; i ha qui es queixa i la mama diu para i el papa: la qüestió que mengis, apa doncs "que es ..." ), ho vaig aprendre al japo, o cridant i escridassant-los. Lavabos i llocs insòlits es converteixen en vestidors (avui m’he carregat una planta d’aquestes vermelles de Nadal, era enooooorme).

I la gent?, el famoseo ja cansa, tothom ens coneix, pregunta... Atabalen. Algun moc cau. He! I que no em toquin que me’ls miro malament (no tot...). Ja trio a qui m’arramblo.

Avui tenia visita sabeu?, volien saber si em trobava a gust amb els papes, sabeu que he fet?, doncs fer-los esperar una hora dins el cotxe, al sol; primer era l’esmorzar i d’altres necessitats. “Ahorita voy”.

Començo a menjar coses noves, arròs de llagosta, raviolis, hamburguesa, poma al forn, gelat. Què deuen ser unes boles verdes ben senceres?

Dijous marxo de nou a la capital, quin greu deixar l’aire lliure i tornar al fum i soroll, d’altra banda serà un canvi que ja toca, tots estem ja saturats d’aquesta monotonia.

No ho entenc massa, uns criden i salten, d’altres seriós, i mirant una gran finestra. Criden “maneta”. Jo també crido, és divertit.



UN MES

Trenta dies i en Mario segueix de vacances a Bávaro. Quan es lleva, biberó de llet amb cereals. Després esmorzen els papes i ell pica alguna cosa (avena, papaia, iogurt, pastís o galeta. O de tot). I cap a la platja!, a la motxilla que ja es suposa qui carrega. Allí és el rei del mambo. La gent ens para, pregunta. Ell els hi riu o no, saludant i rient a tothom (avui mateix tenia per a ell un grapat de conguites a escollir. Una mica massa grans per ell, però). Ens cabussem i caminen per la blanca sorra, imagineu les nostres espatlles. Quant ja es nota cansat una dormideta abans d’anar al xiringito i tornem a fer el passeig per la platja i a jugar amb els “baldes” que els meus amiguets xilens em va regalar abans d’anar-se’n (no els veure més. Son tant dolços). EI ara toca jacuzzi, berenar i dormideta, així els papas reposen una mica que el dia encara no s’acaba. Passeig per les instal·lacions (les van inaugurar l’altre dia. Una passada, enormes. Quin xalet!), i un cop sopat i mentre els papas prenen cafè (han de reposar que ja tenen una edat) hem faig unes “bachatas” amb Tania. I ara toca el bibe per dormir, però primer anem a revisar els milers de llumets de nadal (ai Lluís si vegexis els empalmes) que han posat per tot arreu, a les palmeres, plantes, ... tot escoltant nadales en dominicà i anglès (una ...).

EI EI EI que ens oblidem que algun passet sol ja he fet!!!

LA PLATJA, EL MAR. LA MAR.

En Mario el “tigre” i els seus col·legues segueixen sent els reis del famoseo del lloc, i si afegim que és molt bellugadís i que s’engresca sol, imagineu-vos-el envoltat de gent, mirant, saludant a tort i a dret, “xerrant”... la gent aturant-nos i interessant-se per ell, alguns també per nosaltres, i d’afegitó és un llepafils, primer tasta i després si agrada menja. La veritat es que ara menja ara no ... Sempre badant amb grans i sobretot amb petits, nens i nenes, però no s’acaba de decantar si per les rosses o les morenes. Com diuen aquí es un aragan, doncs no vols mastegar (segons que, i les mossegades que fot es marquen), no camina encara que agafant-se a un dit fa llargues passejades. Potser té por de quedar enfarinat per la fina sorra blanca de la platja? I l’aigua! Quina passada tant a la dutxa, banyera, piscina, la platja i el jacuzzi de cada tarda a la terrassa (no el perdona).

Hem anat al seu primer restaurant de luxe, un francès, imagineu-vos que ha passat al terra, soroll, les cambreres. Els seus papis han superat la primera prova de foc, canviar-lo a la pica del servei.

DE VIATGE CAP A LA PLATJA

De viatge, el microbús ple, nosaltres (3) i el seu col·lega (2) ocupant tres places a l’ultima fila (el xofer s’ha lluït), i en mig una noia: quant no li estirem els cabells li clavem cop de peu, li cridem a l’orella o ha de recollir els nostres entreteniments (joguina, ampolla), però fins i tot ens convida a galeta. Quin morro! a la primera plaça buida treu l’excusa de deixar-nos més espai.

Aquí en Màrius ha retrobat un altre antic col·lega i som tres. Ja fa una setmana que estem a la Platja, els dos primers dies han servit per aclimatar-nos a la nova vida, aquí tenim molta més estona a l’exterior que a Sto. Domingo i anem a dormir més tard, després de prendre algun còctel. Encara que plou cada dia son pluges intenses, de poca durada però que mullen molt i moltíssim, sobretot quant t’agafen enmig del no res, com dilluns a la piscina.

En Mario ha après a dir MAMA i a la mama li cau més baba que a ell (me’n oblidava sense cap mala intenció). També diu papa i brbrbrbrbr). Això sí, segueix pixant-se sobre el papa.

JA TINC QUINZE MESOS, SI HO SÉ VINC ABANS.

Una setmana de rutina a Sto. Domingo: piscines al matí, passejades per la tarda, cafès al Premium i relacions socials a tope (ascensor sobretot i sempre per part d’en Mario). I diumenge a mig matí descoberta del Jardín Botánico, val la pena, i anem amb trenet (Martí ja et faig la competència, anirem plegats a veure en Joan). Que maco he retrobat un antic company, collonut!

El més, la pixada al llit (de la mama i el papa es clar, però al costat del papa), i tant ample, millor.  Com qui se’n fot.

Fum, pol·lució, botzines... i de cop i volta al Parque de las Esculturas (ni soroll, ni pol·lució ni botzines ...) gran descoberta d’un cinema cafè súper tranquil i agradable, al aire lliure i actuacions en directe (el nen també pot entra-hi).Dijous 18, ja compleixo 15 mesos (un "aaaño i tres meeeses" per els autòctons) i anem de compres: sabates(dos parells per a mi i dos per la mama, que xulis. El papa? NO), roba i bolllllllquers, molts. Per celebrar trobada amb dos antics companys, QUINA FESTA, i ....... de regalet “vale por TRES SEMANAS (d'entrada) EN PLAYA BÁVARO, en Resort Palace de Luxe con todos los gastos pagados”(ja sabem per qui), ens diu que ja te ganes de conèixer la platja..

Impressionant, en Mario ni col·labora en fer les maletes, si d’arribada en portàvem dues ara ja en tenim tres!!! Molt material logistic

UNA SETMANA AMB EN MARIO

Doncs si ja fa una setmana que ens varen fer l’entrega d’en Mario, després de començar a entendre que els menjars, bolquers, dormides i unes quantes coses més les portem força be:

Toca passejar, de sobte a plorar s’ha dit fins que l’agafo en braços, tant coloms com gossos provoquen aquest efecte (ja passarà, o no! Prepareu-vos Lluc, Negre i Neu). La gent ens para al carrer i al súper i ... tot preguntant per la procedència d’en Mario (tanta diferència hi ha entre ell i els seus pares? Em pregunto).

I a la piscina!, amb la seva samarreta imperi, meravellós, l’aigua ens agrada hi molt. PERÒ, s’ha pixat a la tumbona!, dissimulem que no passa res. Sense perill i sense bolquers cap a l’habitació, però QUIN TOLL! Tot just davant la porta de l’ascensor, quina vergonya, no ho ha vist ningú, pujo les escales a peu, no sigui que  dins sigui pitjor. Uff.

I de “famoseo” no en parlem, a en Mario el coneix tothom a l’hotel, del drum a la directora passant pel xef (molt recomanable), tots magnífics.

El pitjor de tot maniobrar amb la cadireta (la mama té el carnet especial).

Fins aviat.

JA ÉS AMB NOSALTRES

No sabem que hem de fer. Son les nou del matí, una trucada, a les deu podem anar a l’entrega d’en Mario. Taxi!!! Quasi ens deixem la cadireta al maleter (serà la manca de costum?). Esperem, la pik-up! (el seu taxi diari fins aleshores), exclama, ja és aquí (vestit de gala), la mama més emocionada encara. Ens el donen en braços (de la mama) i després de parlar i signar papers ens fan l’entrega. Ara una convivència fins el tres de gener de l’any que ve. Sortim amb el nen )ara jo). En Alfonso Armentero, el nostre advocat i representant a la República Dominicana, persona molt amable i atenta, sempre a la disposició, ens acompanya a l’hotel, nos llamamos estos dias y estamos en contacto, muchas gracias.

Ja és amb nosaltres, i ara?, que menja? ho fem be? Ja ha jugat menjat passejat dormit, i més. S’aixeca i vol caminar, apa quin mal d’esquena!! Quina sensació inexplicable la de notar pell amb pell. Ja dorm amb el seu pijamet blanc que la mama l’hi ha comprat, i ara farem pràctiques de preparar un bibe. Estem baldats, ahir ens avorríem i avui no hem tingut ni temps, sempre serà així?

Amb tot hi això hem canviat d’habitació, aquesta és més espaiosa, QUE CORRIIIIIIII...

JA HEM CONEGUT EN MARIO

Quina emoció! Ens truquen per telèfon (arriben abans d’hora) que fem, contestem o no? En Mario és al lobby. Baixem? Com reaccionarem? No us enganyo, les llàgrimes ens omplen els ulls. ALLÍ ALLÍ és en Mario, l’agafem a l’instant (més ben dit na Maria els hi pren de les mans). No diu res, algun soroll i el riure, això sí sempre observa. Tot és nou, no ha vist res més que les parets de la llar d’infants exceptuant la sortida al pediatra. La gent, les plantes, els sorolls i les olors. I nosaltres, ben diferents al que per ell és l’habitual. De cop un somriure amagat, i un altre, i explota a riure, i a moure’s i a gatejar per sobre el llit, però si em fa suar!!!

I te molt clar el joguet i el color que vol. S’ha convertit es especialista en petar els globus amb les dents, però ni s’immuta.  És mimós i es deixa mimar. Menjar? farà un bon paper, de segur que gaudirà de les nostres excuses per trobar-nos (algú sabrà el per que ho dic).

Apa Mario fins demà, ja han passat més de dues hores i ens preguntem per que no es pot quedar amb nosaltres. Mario que passis un bon dia, fins demà al matí, que veuràs el cotxet/cadireta, la motxilla, roba, etc. que els papis t’han comprat, i roba, i un mossegador, i ...

Ai Martí quina raó tens, ara ja no seré més en Genar, seré el pare d’en Mario!!!

PER FI ARRIBA L’HORA DE CONÈIXER EN MARIO

   

Quins nervis, o no, però les maletes son enormes, el temps no passa però tampoc avancem. Prenem masses trastos o ens deixem la meitat encara? Comiats per tot arreu, i ja sabem que passa en aquests casos. Les maletes més que plenes (ens diuen que si passem un parell de kilos d’una a l’altre no paguem suplement. Paguem paguem, a veure qui les obra, i encara pitjor qui s’atreveix a tancar-les). Marxem!

Tot plegat son les 16:00 i el vol IB 6501 aterra a Santo Domingo després de 8h i ½ i de 7010 km (vosaltres mateixos feu la mitja).

Com ens han dit abans d’agafar el vol a Barcelona “ja us heu pensat bé això de passar quatre mesos de vacances per canviar tota una vida”.

COMENÇA L’AVENTURA

DE QUE SERÀ CAPAÇ EN MARIO?

Estem preparant els últims detalls per iniciar el llarg per conèixer en Mario (llarg en temps i espera). Ja no queda temps i ens falten tantes coses, o no, estic ben atabalat per les maletes, el què prendre per en Mario (algunes joguines, colors i papers, llibres… i sobretot el “Mario” amb olor a vainilla). I si ens deixem alguna cosa?Avui estava esmorzant amb col·legues de l’automobilisme, de l’Associació Andorrana de Vehicles Antics i del Club Blanc i Blau 2002, d’Andorra, i hem decidit que en Mario serà un bon copilot, així que Martí ves preparant el relleu (això sí, pren-ho en calma ja que encara en tens per bastants anys).

La pregunta és: aconseguirà en Mario les gestes i proeses dels seus mestres i fer portades de "diaris"? Aconseguirà en Mario que s’esvaeixin aquestes dèries tant extravagants dels Ral·lis, sortides de velocitat i àpats gastronòmics i d'altres de pa amb tomaca? O per el contrari obligarà a la búsqueda i captura d’algun vehicle que desprengui olor a gasolina i que al menys tingui tres places de capacitat? (Maria anem-hi pensant).

Aiaiaiiiiiiii... de que serà capaç en Mario?

SOL O NEU

Ostres tu tot el dia borrufant, estem a 3,5 graus, quin fred i més si pensem que arribarem del carib. Ja no per nosaltres sinó per en Mario, mai no haurà patit tant fred com quan arribi aquí, trobarà a faltar el sol i la seva calidesa? El seu color i la seva llum? L’espai per córrer i saltar lliurament? El no haver de córrer per fer tard?

Aquí farem ninots de neu!!!

"MARIO"

Hola a tots, des d’aquí intentaré explicar i alhora donar-vos a conèixer en Mario i tots el canvis, experiències i peripècies i qui sap més que aquest "xurumbel" provocarà en la meva vida.No sé si ho farà voluntàriament o no, però estic contentíssim i desitjo que comenci a provocar en mi aquests canvis.

Tinc moltes ganes d’arribar a Santo Domingo per trobar-me davant seu, com reaccionarà al veure un individu més aviat blanc de pell i cabell? I jo, com reaccionaré? Quin misteri i quantes ganes de desllorigar-lo. Es una espera que es fa eterna. Des del passat dia 7, dia en que el vaig veure per primer cop, en fotografia, que ja voldria tenir-lo al meu costat, i encara hauré d’esperar fins l’1 de novembre.