... QUEDEM-NOS, ...MARXEM QUE JA FEM TARD

De bon matí, els carrers potser encara no hi eren, el papa, amb l’Alfonso, se’n van cap Elías Piña. Quatre més tard ens trobem davant l’oficial, corroborem la gran eficiència i a les onze del matí ja tenim els certificats de naixement. Ja tinc  cognoms! Després d’un autèntic dinar dominicà i la parada per comprar àpats de la terra arribem a la capital. Ens prenem les Presidente de rigor.

Tornada a matinar, avui tots i en busca del passaport. Ja no soc un indocumentat! Hem trobat la meva amigueta, també és apunt de marxar a casa.

I som-hi, a matinar retoquen, ara per aconseguir el visat que em permetrà transitar per Espanya fins arribar a casa. El papa fa tres dies que matina moooolt i està cansat, però tots estem nerviosos. Jo ni dormo ni res, tot el dia vaig esbojarrat. El tenim, ja estem visats i podem marxar. El papa diu quedem-nos (s’ha dominicanitzat força), la mama marxem que ja fem tard.

Hem dinat amb l’amiguet de Madrid i l’amigueta de Málaga, hem sopat amb el nostre amic advocat i la seva dona. Ara toca començar a acomiadar-se de ...   ..., quanta coneixença. Ens acomiadem de l’Ana i l’Abel, d’en Richard, M. Isabel, Maria, de Yahaira (petons, et trobo a faltar), de Seleni, Eladia, Lucy, Jennifer, Paola i..., del Simón, Luís i Elpidio, , d l’Henry, Carlos i Yoel, Santana, Miro, Daniel (mi padre vino de Teruel, cinco días estuvo sin salir de casa por el hielo, y cuando llegó acá exclamó: Dios mio yo me quedo en el paraíso), de Cesarina, Luís el duro (em feia de guardaespatlles), Adolfo, de l’Eliseo Binés (un petó molt gros) i el seu Chevrolet, Ernesto, Sánchez, Fausto, Matías i ..., i de Rafaela, Laydi, Ivet, Arlet, Hianny, Jennifer, Yahaira, Yokaira, ... I de ben segur que m’en deixo tants, encara hi ha qui em busca diu ens diu l’Eliseo després de parlar amb ell. Perdoneu-nos.

Ens sap greu abandonar l’aventura dominicana (en comença una altra), però no hi ha més remei. Sempre quedarà el dubte de si ens hi deixem alguna part nostre en aquesta terra. Aquí hi queden molts amics, d’altres coneguts, sempre en tindré un gran record i els hi estaré molt agraït. Algunes llàgrimes cauran. Fins ... no sé quant.
Moltes gràcies a tots els que ens heu seguit, poc o molt. Desitjo que ho seguiu fent. Sé que sou molts, de veritat que ens heu alleugerit molt el temps i fer passar les estones més agradables.
La propera vegada us escriuré de més aprop o més lluny, depèn d’on es trobeu, jo a casa. Aquí aniré coneixent la resta de la família, em retrobaré amb els meus tres col·leges, també amb amics, molts ho son però no els conec personalment, i també en faré de nous.