dilluns, 24 d’octubre del 2011

JA TINC “DOSH” ANYS

Em criden, em saluden, saludo si en tinc ganes o els esbronco, i molts cops no els conec. Soc en Aio, Aiu, Mario i Màrius. Ja decidiré.
I no cal dir que han passat masses dies, i ens varem comprometre a explicar-vos alguna cosa més sovint. Procurarem no deixar passar tants dies. Alguns així ho espereu, i ens agrada. Fa dies que no vaig a la guarderia, doncs estem de vacances, de moment les hem començat a la platja, i ja veurem on i com les acabem. També he anat a veure els meus companys de la guarderia, i els he explicat que he fet aquestes vacances: platja, piscina (quin fart de fer “bomba”), imitant el Tour i la Vuelta m’he fet un fart de bicicleta (amb els pares al darrera!), i jugar amb les cosinetes.
I parlant de companys, m’he retrobat amb els meus col·legues d’aventura, amb un m’he fet un fart de ballar, no perdo mai el temps i soc el primer
Brmbrmbrbrrmmm...., gooolgol. No sé què m’agrada més si els cotxes o cridar gol. El que sí és cert es que segons en quin cotxe em porten després no vull baixar-hi.

I s’han acabat les vacances i he retornat a la guarderia, em retrobo amb amics i en faré de nous, em canvien de classe, ara aniré a la dels grans. Parlo molt i més, i he crescut força. I amb tot ja tinc “dosh” anys, i he bufat les espelmes!
I amb tot el papa i la mama cada dia més cansats. No tenen més temps que per a mi, encara que l’altre dia va pujar en Martí, van ensenyar-me molts cotxes de colors i que feien molt soroll, i amb el papa van desaparèixer amb el cotxe, l’endemà van tornar amb una copa i olor a Alpine. Brrrrrr.
Tinc bateria per estona, i molta.
I no me l’acabaran.