dimecres, 27 d’octubre del 2010

DE QUE SERÀ CAPAÇ EN MARIO?


Estem preparant els últims detalls per iniciar el llarg per conèixer en Mario (llarg en temps i espera). Ja no queda temps i ens falten tantes coses, o no, estic ben atabalat per les maletes, el què prendre per en Mario (algunes joguines, colors i papers, llibres… i sobretot el “Mario” amb olor a vainilla). I si ens deixem alguna cosa?Avui estava esmorzant amb col·legues de l’automobilisme, de l’Associació Andorrana de Vehicles Antics i del Club Blanc i Blau 2002, d’Andorra, i hem decidit que en Mario serà un bon copilot, així que Martí ves preparant el relleu (això sí, pren-ho en calma ja que encara en tens per bastants anys).
La pregunta és: aconseguirà en Mario les gestes i proeses dels seus mestres i fer portades de "diaris"? Aconseguirà en Mario que s’esvaeixin aquestes dèries tant extravagants dels Ral·lis, sortides de velocitat i àpats gastronòmics i d'altres de pa amb tomaca? O per el contrari obligarà a la búsqueda i captura d’algun vehicle que desprengui olor a gasolina i que al menys tingui tres places de capacitat? (Maria anem-hi pensant).
Aiaiaiiiiiiii... de que serà capaç en Mario?

dilluns, 25 d’octubre del 2010

SOL O NEU

Ostres tu tot el dia borrufant, estem a 3,5 graus, quin fred i més si pensem que arribarem del carib. Ja no per nosaltres sinó per en Mario, mai no haurà patit tant fred com quan arribi aquí, trobarà a faltar el sol i la seva calidesa? El seu color i la seva llum? L’espai per córrer i saltar lliurament? El no haver de córrer per fer tard?
Aquí farem ninots de neu!!!

dissabte, 23 d’octubre del 2010

"MARIO"

Hola a tots, des d’aquí intentaré explicar i alhora donar-vos a conèixer en Mario i tots el canvis, experiències i peripècies i qui sap més que aquest "xurumbel" provocarà en la meva vida.No sé si ho farà voluntàriament o no, però estic contentíssim i desitjo que comenci a provocar en mi aquests canvis.
Tinc moltes ganes d’arribar a Santo Domingo per trobar-me davant seu, com reaccionarà al veure un individu més aviat blanc de pell i cabell? I jo, com reaccionaré? Quin misteri i quantes ganes de desllorigar-lo. Es una espera que es fa eterna. Des del passat dia 7, dia en que el vaig veure per primer cop, en fotografia, que ja voldria tenir-lo al meu costat, i encara hauré d’esperar fins l’1 de novembre.