JA TINC “DOSH” ANYS

Em criden, em saluden, saludo si en tinc ganes o els esbronco, i molts cops no els conec. Soc en Aio, Aiu, Mario i Màrius. Ja decidiré.

I no cal dir que han passat masses dies, i ens varem comprometre a explicar-vos alguna cosa més sovint. Procurarem no deixar passar tants dies. Alguns així ho espereu, i ens agrada. Fa dies que no vaig a la guarderia, doncs estem de vacances, de moment les hem començat a la platja, i ja veurem on i com les acabem. També he anat a veure els meus companys de la guarderia, i els he explicat que he fet aquestes vacances: platja, piscina (quin fart de fer “bomba”), imitant el Tour i la Vuelta m’he fet un fart de bicicleta (amb els pares al darrera!), i jugar amb les cosinetes.

I parlant de companys, m’he retrobat amb els meus col·legues d’aventura, amb un m’he fet un fart de ballar, no perdo mai el temps i soc el primer

Brmbrmbrbrrmmm...., gooolgol. No sé què m’agrada més si els cotxes o cridar gol. El que sí és cert es que segons en quin cotxe em porten després no vull baixar-hi.

    

I s’han acabat les vacances i he retornat a la guarderia, em retrobo amb amics i en faré de nous, em canvien de classe, ara aniré a la dels grans. Parlo molt i més, i he crescut força. I amb tot ja tinc “dosh” anys, i he bufat les espelmes!

I amb tot el papa i la mama cada dia més cansats. No tenen més temps que per a mi, encara que l’altre dia va pujar en Martí, van ensenyar-me molts cotxes de colors i que feien molt soroll, i amb el papa van desaparèixer amb el cotxe, l’endemà van tornar amb una copa i olor a Alpine. Brrrrrr.

Tinc bateria per estona, i molta.

I no me l’acabaran.

 

LA NOVA AVENTURA

Avions! Que graaans! (amb el que m’agraden), Brrrr.... quina passada l’aeroport. Mama, Papa, Eieiei, Brrrr,... No dormo i els altres tampoc. El papa no deix que ningú m’agafi. I qui es queixi que ho faci a la companyia aèria.

I desprès d’unes quantes hores tot és diferent! que maco i que gran, i que net! Emocionant.  Quina rebuda. Amb pancarta i tot. Allí m’esperen tiets i en Martí, acollonant. S’escapen les llàgrimes, però ara sí que son d’emoció, de contents, d’alegria.

I per si eren poques, ara al cotxe m’asseuen en una cadira i lligat, quines coses més rares fan per aquí.

I JA FA UN MES que estem a casa, ESTEM A CASA, a casa nostra. No tenim platja, tenim muntanyes, fa bo però més fred, em vesteixo amb pantalons llargs i jaqueta, i sempre untat d’oli o crema (rellisco). Per les nits em desperto (mai ho havia fet) i crido Eieiei E! Ara dormo sol, i m’agrada la companyia. Tinc una habitació per a mi! (i del papa a també algunes estones, Eieiei E!).

Conec l’avi, al padrí, als besavis, tiets, cosins, amics i molta gent, tothom em vol. Quin fart de jugar i rodar. I conec més gent, moooolta. I nous paisatges, noves costums, nous menjars, i ... Els dies passen feliços sempre descobrint coses noves, passejant, jugant als parcs (m’he retrobat amb antics companys d’aventura), i ja he fet turisme a Fulleda i Cambrils, els pobles on passem les vacances (que?)... El papa m’ha portat al seu cole i he jugat amb moltes noies, i m’han donat el berenar, hi tornaré. Anem a beneir la palma, i creia que servia per escombrar, l’arrossegava pel carrer. 

I “mengem mona”, quin pastís més bo. I com que menjo molt na Montse i en Martí no dubten en convidar-me a menjar més “mona” a casa seva. De cap. Boníssima. Aquí jugo amb en Ceferino (un gos molt maco i que fa que la mama passi esternudant el viatge de retorn cap a casa).

El temps ara passa més ràpid i amb presses molts cops, massa. Fem més coses, però tenim obligacions i no podem fer “ahorita”. És tant diferent, encara no sé que ens agrada més al papa i a mi. La mama ho te més clar. Obligacions dic? aiaiai, a la guarderia! tots els dies, amb mocs verds com a cucs. I  m’agrada i hi vaig content. Faig volar els plats (però menjo molt), agafo les joguines als companys (tot per a mi), ballo molt (faltaria més), si em renyen em faig el despistat (qui, jo?). M’han castigat cara al riu (però si m’agrada moltíssim mirar el riu i cridar: aguaagua).

Tot nou, nou i diferent, tot menys nosaltres, o sí, segur que tampoc som els mateixos, però estem a casa.

... QUEDEM-NOS, ...MARXEM QUE JA FEM TARD

De bon matí, els carrers potser encara no hi eren, el papa, amb l’Alfonso, se’n van cap Elías Piña. Quatre més tard ens trobem davant l’oficial, corroborem la gran eficiència i a les onze del matí ja tenim els certificats de naixement. Ja tinc  cognoms! Després d’un autèntic dinar dominicà i la parada per comprar àpats de la terra arribem a la capital. Ens prenem les Presidente de rigor.

Tornada a matinar, avui tots i en busca del passaport. Ja no soc un indocumentat! Hem trobat la meva amigueta, també és apunt de marxar a casa.

I som-hi, a matinar retoquen, ara per aconseguir el visat que em permetrà transitar per Espanya fins arribar a casa. El papa fa tres dies que matina moooolt i està cansat, però tots estem nerviosos. Jo ni dormo ni res, tot el dia vaig esbojarrat. El tenim, ja estem visats i podem marxar. El papa diu quedem-nos (s’ha dominicanitzat força), la mama marxem que ja fem tard.

Hem dinat amb l’amiguet de Madrid i l’amigueta de Málaga, hem sopat amb el nostre amic advocat i la seva dona. Ara toca començar a acomiadar-se de ...   ..., quanta coneixença. Ens acomiadem de l’Ana i l’Abel, d’en Richard, M. Isabel, Maria, de Yahaira (petons, et trobo a faltar), de Seleni, Eladia, Lucy, Jennifer, Paola i..., del Simón, Luís i Elpidio, , d l’Henry, Carlos i Yoel, Santana, Miro, Daniel (mi padre vino de Teruel, cinco días estuvo sin salir de casa por el hielo, y cuando llegó acá exclamó: Dios mio yo me quedo en el paraíso), de Cesarina, Luís el duro (em feia de guardaespatlles), Adolfo, de l’Eliseo Binés (un petó molt gros) i el seu Chevrolet, Ernesto, Sánchez, Fausto, Matías i ..., i de Rafaela, Laydi, Ivet, Arlet, Hianny, Jennifer, Yahaira, Yokaira, ... I de ben segur que m’en deixo tants, encara hi ha qui em busca diu ens diu l’Eliseo després de parlar amb ell. Perdoneu-nos.

Ens sap greu abandonar l’aventura dominicana (en comença una altra), però no hi ha més remei. Sempre quedarà el dubte de si ens hi deixem alguna part nostre en aquesta terra. Aquí hi queden molts amics, d’altres coneguts, sempre en tindré un gran record i els hi estaré molt agraït. Algunes llàgrimes cauran. Fins ... no sé quant.
Moltes gràcies a tots els que ens heu seguit, poc o molt. Desitjo que ho seguiu fent. Sé que sou molts, de veritat que ens heu alleugerit molt el temps i fer passar les estones més agradables.
La propera vegada us escriuré de més aprop o més lluny, depèn d’on es trobeu, jo a casa. Aquí aniré coneixent la resta de la família, em retrobaré amb els meus tres col·leges, també amb amics, molts ho son però no els conec personalment, i també en faré de nous. 

OBRIU LES PORTES QUE TORNEM AVIAT!!!

Aquests dies han estat diferents,  d’entrada eren semblants als altres, així amb els meus amiguets ens hem vist i jugat en parcs, venen a la piscina, dinem i hem vist plegats una exhibició aèria. Fins i tot a un acte polític, i he menjat chicharrones. Segueixo fent entremaliadures.

De sobte maletes, i on anem? A Las Terrenas, a la platja, amb el papa i la mama. Per arribar-hi ens recomanen unes gaguas directes, però d’això res de res. Ni directes ni h......, quant vaig veure arribar la gorda em vaig acollonir, però no! no es va seure al costat, n’hi va seure una altre amb un nen de dues setmanes en braços. Paquets? per tot arreu, i  més gent. No sé com vaig aguantar tant be. I la mama, uiuiui (la tornada molt millor).

Anem a la platja, a la piscina, anem a restaurants, jugo amb dos amiguets que viuen aquí (sofà amunt i avall, rebolcant-nos, cridant ...) i amb el seu gos (en Pepè). Anem a comprar a la botiga i el papa a comprat peix i bèsties a uns pescadors. Han cuinat per a mi. Que bo!

M’ha trucat l’Eliseo, un dia us ensenyaré el cotxasso que té per preguntar com estàvem. També els papás de la meva amigueta que aviat anirà a viure a Màlaga.

Aquí a “Villa Mariposas” ens hi quedarem pocs dies, el nostre advocat ens ha trucat i la mama salta d’alegria, bones noticies, després de quinze dies d’espera (n’havien de ser dos) ens han signat el paper que faltava!!! Imp........... Ja estem preparant el viatge a Elías Piña, el poble on vaig néixer, per recollir el meu certificat de naixement. A veure si són ràpids. OBRIU LES PORTES QUE TORNEM AVIAT!!! Avui m’ha costat dormir, son les 12 de la nit i encara crido PAPÀÀÀÀÀ PAPÀ. Serà l’alegria? El papa és a la porxada amb un cubata i un puret, la mama llegeix al meu costat, jo segueixo cridant i saltant!

TARDOR. HIVERN. PRIMAVERA.

Hola de nou. Veig que no em feu molt de cas en escriure’m al blog. Ja sé que nosaltres cada cop també escrivim més espaiosament, però... ANIMEU-VOS!

Sí, ja tornem a estar tots junts, marxarem aviat, m’ha vingut a buscar. La mama te estones tristes, T’ESTIMEM. El papa aquests dies està una mica moix, es que no ens signen un paper.

D’Andorra uns amics que m’esperen amb moltes ganes m’han regalat unes sabates esportives, només veure-les he volgut posar-me-les. Gracies, son precioses.

Per aquí ens anem distraient, així els meus amiguets han  vingut a banyar-se a la piscina de l’hotel (recordo les estones amb els meus dos amics, ara ja a Andorra) i em jugat força; amb ells també em fet sortides a Villa Meia (a menjar chicharrones); al Mirador del Norte (un enorme parc, deixat i brut, normal); al Parque Olímpico (mateix comentari). La mama d’un d’ells ens ha convidat a dinar, mengem “niño envuelto”, batata i alubias en dulce (tot boníssim. El papa s’ha comprat un llibre de receptes de cuina dominicanes); també a una barbacoa (potser per celebrar l'entrada de la primavera?), m’agrada el pollastre a la brasa. Aquí els papes van trencar una tubera i desprès d’inundar tota la terrassa van deixar tot el bloc sense aigua (només faltava calar foc comentaven). Vaig jugar i ballar molt amb la meva amigueta. A l'hotel he trobat una nova amiga, l’Ana, de fet fa temps que la conec i quan la veia m’amagava, ara l’hi ric, la saludo, l’agafo de la ma i ballo amb ella.

Amb els papa i la mama hem passejat per el zoològic i m’he fet un fart d’espantar ocells i cridar als animals; també per la Zona Colonial en un dia laborable, hi ha més gent, i hem conegut un barber, m’hi portaran arreglar el cabell (uiuiuiiiii... que la mama és perillosa). Amb unes maraques espanto els coloms, pensar que abans em feien por! I per fi unes botigues com les que agraden a la mama, una galeria comercial plena de marques cares, cinemes i zona de jocs per a mi.

Jo, al fi i al cap soc petitet, continuo fent alguna trapelleria, així he llançat el rotllo de paper al wàter (és normal, hi he tardat força a fer-ho), pa-pao surto dient amb la ma al cap; o un altre dia em poso vestit a la dutxa. Però també soc endreçat i m’agrada llançar els bolquers al cubell de la caca, obrint-lo amb el peu tot aplaudint-me després.

Les trenta una Miss s’han fotografiat amb mi, em quedo amb una.

QUINS DIES. DEU N’HI DO.

La veritat és que no fem res de nou aquestes últimes setmanes, però us en faré cinc cèntims, de la mateixa manera que m’agradaria que tots qui llegiu el blog en deixéssiu constància, que sé que sou molts el que ens seguiu poc o molt, amb el nom en tinc prou, no tardareu més de cinc minuts. ANIMEU-VOS!!!

Nosaltres fem piscina, amb salvavides i manguitos, hem anat a la platja amb un gran amic i la seva dona i tres fills, ens reunim amb la seva família i més nens. Amb ells també hem anat al restaurant a sopar (sancocho i pollastre, que bo). Passegem per la zona colonial i carrer s, campus universitaris, la Casa de Espanya (no hi ha casal català), ikea, museus (Hombre dominicano i d’art, sense comentaris), visitem una fàbrica de quadres (quina merda).  Jugo a la terrassa amb el cotxe (quin gran obsequi), a l’habitació amb els coixins. Fins hi tot he viatjat en metro, semblant al que s’entreté el gran amic del papa (ja me’ls ensenyarà). Potser ens cal un canvi ja, enlloro una mica la platja.

Tinc nous amics en la mateixa situació que jo, un nen i una nena, hem jugat, anat a dinar a casa seva i al restaurant, a la piscina. El papa fa relacions amb un cònsol (s’interessa molt per la nostra situació); amb un professor universitari amb qui tenen amistats en comú; amb un dels amos de rom (?) Barceló. Jo el guanyo, tinc trenta aspirants a miss que es volen fotografiar amb mi, altes i maques (diu tothom bavejant més que jo).

Alguna trapelleria també faig, doncs obro el cubell (amb el peu) de la caca i trec els bolquers; aixeco la tapa del wàter per llançar-hi coses (també ho he aconseguit); obro la porta i vull sortir al passadís. L’altre dia em vaig despertar a un quart de set del matí i varem començar la xerinola, el papa s’adormia, però, per la nit em vaig dormir dret i amb el cap sobre el sofà. També empenyo el meu llitet, soc força fort; o me les enginyo per arribar al cable elèctric i estirar la làmpada.

També hi ha hagut noticies bones i dolentes. Hem tornat a la metgessa, i més punxades, i a l’oculista, que es veu que ja em coneixia de quan era petit. Aquí el papa es va enfadar, molt i molt (no amb mi), jo ja m’havia cagat, pixat, dormit, menjar, plorar, córrer, llançar aigua, etc, i ens varem saltar la cua d’espera de consulta (aconseguir un paper és dificilíssim per no dir impossible). Vaig tornar a unes oficines, no les recordo però es veu que ja hi havia estat. El meu últim col·lega ja és a casa, ens hem quedat sols, però ja falta menys per arribar. El papa parlava amb la mama i estava molt trist, jo no ho entenc, en tot cas ell ja us ho explicarà. Dimecres i dijous varem anar a la Catedral a resar.

Avui he conegut a un nen i una nena que fa uns anys van passar per la meva situació. Ja havien parlat amb el papa i l’hi van donar informació (la metgessa, ...), un amic del papa, de La Seu, els va posar en contacte. He rigut molt amb la nena i jugat amb tots.

FINS AVIAT

Sembla impossible, els papers no arriben i si ho fan, malament amb ganes. Però ja és a casa, l’amic (amics) amb qui he compartit tantes i més estones, experiències i hores ja ha arribat a casa, i  va a la guarderia, que?

D’altra banda la jutgessa ens va citar divendres, i resulta que ella és qui no es presenta. Com semblava amb el meu amiguet sembla que ens vulguin fer allargar l’estada (de fet ho fan. Com és habitual una colla d’im............ ).

Això sí, fem l’ultima entremaliadura a la capital, a la piscina i plovent (és que els papes tenen unes idees ...),   i ens divertim força. Ja ens coneixen i no diuen res.Arriba l'hora, al matí  juguem els dos plegats, i després d’un dia força mogut per el seu papa, anem al aeroport. No ploro, no era conscient de la situació, però l’hi faig petons a la galta i el seu papa me’n fa a mi. Els papes s’abracen i ens allunyem tots, acomiadant-nos amb les mans. Us trobem a faltar! I A TU MÉS, quant sento l’ordinador et crido.

Després de sopar anàvem (vaig) a escoltar les coristes, que ja ens diuen coses des de l’escenari i també de fora. Nosaltres les cridem i no les mirem a la cara; encara no em descobert si porten faldilla o cinturó ample, ni tant sols si en porten o no de .......Ara jugo més sol, he dormit amb el pijama del meu amiguet, m’entretinc força amb el cotxe que m’ha donat l’amic que va marxar primer cap a casa. Agafo el telèfon i parlo, quant no menjo el papa em diu que hi ha en Martí a l’aparell i que si no faig cas no em passejarà amb el seu “bocanegre”, crec (al menys de moment. I ja tinc ganes de conèixer aquest tal Martí).

Veig fotografies i de sobte l’assenyalo i el crido, ÉS ELL, EN ....!

ET TROBO A FALTAR , AVIAT ENS RETROBAREM!!!

Si dilluns ens passejàvem muntats als carrets del supermercat, dimarts, amb un col·lega,  agafem la Guagua i marxem uns dies a Las Terrenas. Aquí ens retrobem amb un altre col·lega. La vida és diferent a Villa las Mariposas, anem a comprar peix i marisc (quins bitxos, enoooormes – llagosta, mero, capitán, camarones...) tot just arriben les barquetes de pescadors a la platja. La fruita als pagesos (o qui sap que). El menjar, que cuinen els papes i mames, és molt més bo i llògicament m’afarto força. Ens banyem a platges (playa Rincón) i piscina i mengem en xiringuitos i pizzeria. El riu és d’aigua tant transparent que s’hi veu el fons, hi passegem en barca, i ens mullem (quatre gotes). Per les nits el papa em posa a dormir d’hora, jo sé que és per que després s’afarten a llagosta (una per dia cau, o més), peix i d’altres. També de lechosa, chinola, mango, guineo ...). I cauen els cubalibres d’imperial (per que eren les llimes?) i els puros (no m’ho han dit, però...). Dels pobles que he vist és el millor, hi viuen forces francesos i ja se sap, està arreglat.

Ei ei ei però si és el meu amiguet que s’ha quedat a la capital, quina alegria, estic content, el saludo, crido i ric, això d’internet és fenomenal. Aviat ens retrobarem! De bon matí agafem un bus i aquest viatge sí que és un espectacle. Les maletes totes als seients del davant del minibús. Comença bé però de sobte NO! una pes pesant al costat, quasi no cabem al seient, i per postres també amb una nena a la falda. Les maletes no hi caben i comencen a omplir passadís. Si algú vol sortir cal moure maletes i cames i gent. El cobrador va assenyalant des de la porta i demana, els diners els passem els uns als altres, un xou. Comptem, de trenta persones de capacitat, si dues places l’ocupen maletes, hi anem trenta-nou. A cabina cinc. Per sort funciona l’aire condicionat.  Arribem a la capital i em retrobo amb el meu amiguet i amb el caos organitzat que porten els papes, però és divertit i fan el que poden. Em poso trist quan em diuen que marxarà ben aviat cap a casa. Ens quedarem sols.

M’acomiado de l’altre amic amb qui he compartit uns dies, marxa dimecres cap a casa. És estrany, tristos i contents. BON VIATGE!

ET TROBO A FALTAR , AVIAT ENS RETROBAREM!!!

CAYO LEVANTADO

I després del taxi m’agafen i em posen en una cosa que es mou i es mou amunt i avall, i més i més, que divertit, quin fart de riure, en diuen barco. Una illa dins una altra? Però quins arbres i jardins més macos (em diuen que sembla el pati de l’avi Genaro, no el conec però ho faré aviat, l’he vist per l’ordinador i te cabells blancs com el papa).

Els dies passen a la platja, UI! l’aigua cobreix ràpid i les onades son molt fortes. La sorra gruixuda, irregular i amb fort pendent, costa caminar, però repte assolit! M’enfilo, tombo i desmanego taula i tombona que trobo. Quin mal quant t’enganxes el dit o et cau a sobre. Acaba la jornada, toca bany al jacutzi gegant que tenim davant la casa, llàstima que no hi podem fer escuma, però al de l’habitació el papa fa animalades, l’aigua a pressió contra la paret, la mama el renya, ell diu que rigui, tot esquitxat, escuma per tot arreu, és el meu Sant (de moment).

Després de sopar el papa em carrega, trona inclosa, i a l’espectacle s’ha dit. Canto i ballo, el grup d’animació ja compta amb mi. La gent m’anima i aplaudeix.

Visitem el poble de Samaná, ...   ..., i em regalen el braçalet groc que llueixo al canell. Xulangas em diuen. D’altres “mil homes”. El papa convida a un del poble; litrona de Presidente per cadascun (Ufff).

Divendres, tornem a la capital, comencen dos nous capítols, un ha acabat avui, i encara que és de pel·lícula de no sé que, estem tristots (no sé si toca explicar-lo). L’altre comença demà, però com que no se pas que pot passar no us avanço res.

Bona nit que el papa te feina.

ANY NOU ... I SERÀ NOU NOU

Nadal sense torrons, Sant Esteve sense canelons, Cap d’Any sense raïm i Reis sense cavalcada, però amb en Mario. Han estat ben diferents. 

El Cadillac es perd i comença la festa, anem a Sopar a casa d’una amiga, els tres ens ho passem molt bé, les cotorres de cap per avall, acabem la festa de nou al Cadillac.

El dies passen passejant, al parc, de compres, a la piscina i tinc mocs que em fan despertar per les nits; així he aconseguit dormir al llit gran, que guai!, cames per aquí braços per allà, cap a sobre i empentes i ..., pobres papes. Em punxen de nou i ara ja ho conec! Em despertaré alguna nit per tornar al llit gran, m’agrada.

A la nit deixem aigua i menjar per els camells (que seran?) i els patges, al matí hi trobo algun regal. Amb els meus dos col·legues celebrem Reis  (aquí el 10.gener) i anem a passejar per la zona colonial i a dinar paella al restaurant “La masia”, és d’un català. Menjo de tot; hamburguesa, fesols, pasta ... tinc més gana, serà...    ... que ja camino força!. I caminant caminant es descobreixen coses ben rares: la tapa del wàter MOSSEGA!

Avui amb els meus tres col·legues i el germà d’un ells hem jugat a la piscina, que divertit ser tants. Quin enrenou! Fem maletes i ajudo a posar-hi les meves coses, demà (avui) tornem a la platja. Que bé! Estem farts de la capital. Anem a Cayo Levantado! (us sona l’anunci de Bacardí, a mi no).

LA CAPITAL

El papa ha fet un tió, no sé que és però diuen que caga i no fa pudor, ja m’agrada això de picar.

La vigília de Nadal vaig provar el xupa-xup, no sé. Per Nadal varem anar a Missa, a la Catedral: cantaven fort i malament;  dos senyors vestits de blanc, l’un llegia cridant molt i molt (fins hi tot els papes es van espantar), l’altre semblava que ens renyés, si estàvem força callats. Els “papes” ens passejaven, hi ha un naixement i el rei ros no és ros, és vermell!

El dia de Sant Esteve, amb els meus col·legues, després de passejar per la zona colonial tot empaitant coloms, varem dinar plegats, sense canelons. Mentre els papis prenien cafè nosaltres jugàvem. Qui va tenir la ... idea? Hem acabat tots tres al  jacutzzi de la terrassa de l’hotel Santo Domingo.

No sé si m’agrada més la capital o la platja, aquí hi ha soroll i fum i sempre anem més vestits, no jugo a l’arena ni em banyo ni la gent pregunta (he passat a ser més anònim, aiaiai), però de moment ens quedem aquí uns dies, hem d’arreglar uns papers. Passegem per la ciutat i per alguns parcs i anem a botigues. També hem anat al pediatra i m’ha punxat! No em va agradar massa però té ninots penjats dels sostre i això sí que és divertit.