UN MES A BÁVARO

Eieiei, encara estem aquí. No hem marxat, algú ho esperava? Doncs no! I no serà per manca de ganes de conèixer la meva nova llar!

Tot segueix igual, uns dies llargs, altres més. I les nits.Que llarg es fa (pobres papes). Estones molt agradables, sobretot quan jugo amb els meus amics (potser us els presenti algun cop) a la sorra, a l’aigua, o BALLANT a l’escenari amb el meu petit (el gran i el papa), ens portem vint dies, i és un bailongo, quina marxa! Gimnàs? Cal? (els homes de seny em diuen passa, quina suor). Divertit també quant faig emprenyar els comensals a tamborinades (no tinc baquetes ni tambor però si culleres i taula; i ha qui es queixa i la mama diu para i el papa: la qüestió que mengis, apa doncs "que es ..." ), ho vaig aprendre al japo, o cridant i escridassant-los. Lavabos i llocs insòlits es converteixen en vestidors (avui m’he carregat una planta d’aquestes vermelles de Nadal, era enooooorme).

I la gent?, el famoseo ja cansa, tothom ens coneix, pregunta... Atabalen. Algun moc cau. He! I que no em toquin que me’ls miro malament (no tot...). Ja trio a qui m’arramblo.

Avui tenia visita sabeu?, volien saber si em trobava a gust amb els papes, sabeu que he fet?, doncs fer-los esperar una hora dins el cotxe, al sol; primer era l’esmorzar i d’altres necessitats. “Ahorita voy”.

Començo a menjar coses noves, arròs de llagosta, raviolis, hamburguesa, poma al forn, gelat. Què deuen ser unes boles verdes ben senceres?

Dijous marxo de nou a la capital, quin greu deixar l’aire lliure i tornar al fum i soroll, d’altra banda serà un canvi que ja toca, tots estem ja saturats d’aquesta monotonia.

No ho entenc massa, uns criden i salten, d’altres seriós, i mirant una gran finestra. Criden “maneta”. Jo també crido, és divertit.



UN MES

Trenta dies i en Mario segueix de vacances a Bávaro. Quan es lleva, biberó de llet amb cereals. Després esmorzen els papes i ell pica alguna cosa (avena, papaia, iogurt, pastís o galeta. O de tot). I cap a la platja!, a la motxilla que ja es suposa qui carrega. Allí és el rei del mambo. La gent ens para, pregunta. Ell els hi riu o no, saludant i rient a tothom (avui mateix tenia per a ell un grapat de conguites a escollir. Una mica massa grans per ell, però). Ens cabussem i caminen per la blanca sorra, imagineu les nostres espatlles. Quant ja es nota cansat una dormideta abans d’anar al xiringito i tornem a fer el passeig per la platja i a jugar amb els “baldes” que els meus amiguets xilens em va regalar abans d’anar-se’n (no els veure més. Son tant dolços). EI ara toca jacuzzi, berenar i dormideta, així els papas reposen una mica que el dia encara no s’acaba. Passeig per les instal·lacions (les van inaugurar l’altre dia. Una passada, enormes. Quin xalet!), i un cop sopat i mentre els papas prenen cafè (han de reposar que ja tenen una edat) hem faig unes “bachatas” amb Tania. I ara toca el bibe per dormir, però primer anem a revisar els milers de llumets de nadal (ai Lluís si vegexis els empalmes) que han posat per tot arreu, a les palmeres, plantes, ... tot escoltant nadales en dominicà i anglès (una ...).

EI EI EI que ens oblidem que algun passet sol ja he fet!!!

LA PLATJA, EL MAR. LA MAR.

En Mario el “tigre” i els seus col·legues segueixen sent els reis del famoseo del lloc, i si afegim que és molt bellugadís i que s’engresca sol, imagineu-vos-el envoltat de gent, mirant, saludant a tort i a dret, “xerrant”... la gent aturant-nos i interessant-se per ell, alguns també per nosaltres, i d’afegitó és un llepafils, primer tasta i després si agrada menja. La veritat es que ara menja ara no ... Sempre badant amb grans i sobretot amb petits, nens i nenes, però no s’acaba de decantar si per les rosses o les morenes. Com diuen aquí es un aragan, doncs no vols mastegar (segons que, i les mossegades que fot es marquen), no camina encara que agafant-se a un dit fa llargues passejades. Potser té por de quedar enfarinat per la fina sorra blanca de la platja? I l’aigua! Quina passada tant a la dutxa, banyera, piscina, la platja i el jacuzzi de cada tarda a la terrassa (no el perdona).

Hem anat al seu primer restaurant de luxe, un francès, imagineu-vos que ha passat al terra, soroll, les cambreres. Els seus papis han superat la primera prova de foc, canviar-lo a la pica del servei.

DE VIATGE CAP A LA PLATJA

De viatge, el microbús ple, nosaltres (3) i el seu col·lega (2) ocupant tres places a l’ultima fila (el xofer s’ha lluït), i en mig una noia: quant no li estirem els cabells li clavem cop de peu, li cridem a l’orella o ha de recollir els nostres entreteniments (joguina, ampolla), però fins i tot ens convida a galeta. Quin morro! a la primera plaça buida treu l’excusa de deixar-nos més espai.

Aquí en Màrius ha retrobat un altre antic col·lega i som tres. Ja fa una setmana que estem a la Platja, els dos primers dies han servit per aclimatar-nos a la nova vida, aquí tenim molta més estona a l’exterior que a Sto. Domingo i anem a dormir més tard, després de prendre algun còctel. Encara que plou cada dia son pluges intenses, de poca durada però que mullen molt i moltíssim, sobretot quant t’agafen enmig del no res, com dilluns a la piscina.

En Mario ha après a dir MAMA i a la mama li cau més baba que a ell (me’n oblidava sense cap mala intenció). També diu papa i brbrbrbrbr). Això sí, segueix pixant-se sobre el papa.

JA TINC QUINZE MESOS, SI HO SÉ VINC ABANS.

Una setmana de rutina a Sto. Domingo: piscines al matí, passejades per la tarda, cafès al Premium i relacions socials a tope (ascensor sobretot i sempre per part d’en Mario). I diumenge a mig matí descoberta del Jardín Botánico, val la pena, i anem amb trenet (Martí ja et faig la competència, anirem plegats a veure en Joan). Que maco he retrobat un antic company, collonut!

El més, la pixada al llit (de la mama i el papa es clar, però al costat del papa), i tant ample, millor.  Com qui se’n fot.

Fum, pol·lució, botzines... i de cop i volta al Parque de las Esculturas (ni soroll, ni pol·lució ni botzines ...) gran descoberta d’un cinema cafè súper tranquil i agradable, al aire lliure i actuacions en directe (el nen també pot entra-hi).Dijous 18, ja compleixo 15 mesos (un "aaaño i tres meeeses" per els autòctons) i anem de compres: sabates(dos parells per a mi i dos per la mama, que xulis. El papa? NO), roba i bolllllllquers, molts. Per celebrar trobada amb dos antics companys, QUINA FESTA, i ....... de regalet “vale por TRES SEMANAS (d'entrada) EN PLAYA BÁVARO, en Resort Palace de Luxe con todos los gastos pagados”(ja sabem per qui), ens diu que ja te ganes de conèixer la platja..

Impressionant, en Mario ni col·labora en fer les maletes, si d’arribada en portàvem dues ara ja en tenim tres!!! Molt material logistic

UNA SETMANA AMB EN MARIO

Doncs si ja fa una setmana que ens varen fer l’entrega d’en Mario, després de començar a entendre que els menjars, bolquers, dormides i unes quantes coses més les portem força be:

Toca passejar, de sobte a plorar s’ha dit fins que l’agafo en braços, tant coloms com gossos provoquen aquest efecte (ja passarà, o no! Prepareu-vos Lluc, Negre i Neu). La gent ens para al carrer i al súper i ... tot preguntant per la procedència d’en Mario (tanta diferència hi ha entre ell i els seus pares? Em pregunto).

I a la piscina!, amb la seva samarreta imperi, meravellós, l’aigua ens agrada hi molt. PERÒ, s’ha pixat a la tumbona!, dissimulem que no passa res. Sense perill i sense bolquers cap a l’habitació, però QUIN TOLL! Tot just davant la porta de l’ascensor, quina vergonya, no ho ha vist ningú, pujo les escales a peu, no sigui que  dins sigui pitjor. Uff.

I de “famoseo” no en parlem, a en Mario el coneix tothom a l’hotel, del drum a la directora passant pel xef (molt recomanable), tots magnífics.

El pitjor de tot maniobrar amb la cadireta (la mama té el carnet especial).

Fins aviat.

JA ÉS AMB NOSALTRES

No sabem que hem de fer. Son les nou del matí, una trucada, a les deu podem anar a l’entrega d’en Mario. Taxi!!! Quasi ens deixem la cadireta al maleter (serà la manca de costum?). Esperem, la pik-up! (el seu taxi diari fins aleshores), exclama, ja és aquí (vestit de gala), la mama més emocionada encara. Ens el donen en braços (de la mama) i després de parlar i signar papers ens fan l’entrega. Ara una convivència fins el tres de gener de l’any que ve. Sortim amb el nen )ara jo). En Alfonso Armentero, el nostre advocat i representant a la República Dominicana, persona molt amable i atenta, sempre a la disposició, ens acompanya a l’hotel, nos llamamos estos dias y estamos en contacto, muchas gracias.

Ja és amb nosaltres, i ara?, que menja? ho fem be? Ja ha jugat menjat passejat dormit, i més. S’aixeca i vol caminar, apa quin mal d’esquena!! Quina sensació inexplicable la de notar pell amb pell. Ja dorm amb el seu pijamet blanc que la mama l’hi ha comprat, i ara farem pràctiques de preparar un bibe. Estem baldats, ahir ens avorríem i avui no hem tingut ni temps, sempre serà així?

Amb tot hi això hem canviat d’habitació, aquesta és més espaiosa, QUE CORRIIIIIIII...

JA HEM CONEGUT EN MARIO

Quina emoció! Ens truquen per telèfon (arriben abans d’hora) que fem, contestem o no? En Mario és al lobby. Baixem? Com reaccionarem? No us enganyo, les llàgrimes ens omplen els ulls. ALLÍ ALLÍ és en Mario, l’agafem a l’instant (més ben dit na Maria els hi pren de les mans). No diu res, algun soroll i el riure, això sí sempre observa. Tot és nou, no ha vist res més que les parets de la llar d’infants exceptuant la sortida al pediatra. La gent, les plantes, els sorolls i les olors. I nosaltres, ben diferents al que per ell és l’habitual. De cop un somriure amagat, i un altre, i explota a riure, i a moure’s i a gatejar per sobre el llit, però si em fa suar!!!

I te molt clar el joguet i el color que vol. S’ha convertit es especialista en petar els globus amb les dents, però ni s’immuta.  És mimós i es deixa mimar. Menjar? farà un bon paper, de segur que gaudirà de les nostres excuses per trobar-nos (algú sabrà el per que ho dic).

Apa Mario fins demà, ja han passat més de dues hores i ens preguntem per que no es pot quedar amb nosaltres. Mario que passis un bon dia, fins demà al matí, que veuràs el cotxet/cadireta, la motxilla, roba, etc. que els papis t’han comprat, i roba, i un mossegador, i ...

Ai Martí quina raó tens, ara ja no seré més en Genar, seré el pare d’en Mario!!!

PER FI ARRIBA L’HORA DE CONÈIXER EN MARIO

   

Quins nervis, o no, però les maletes son enormes, el temps no passa però tampoc avancem. Prenem masses trastos o ens deixem la meitat encara? Comiats per tot arreu, i ja sabem que passa en aquests casos. Les maletes més que plenes (ens diuen que si passem un parell de kilos d’una a l’altre no paguem suplement. Paguem paguem, a veure qui les obra, i encara pitjor qui s’atreveix a tancar-les). Marxem!

Tot plegat son les 16:00 i el vol IB 6501 aterra a Santo Domingo després de 8h i ½ i de 7010 km (vosaltres mateixos feu la mitja).

Com ens han dit abans d’agafar el vol a Barcelona “ja us heu pensat bé això de passar quatre mesos de vacances per canviar tota una vida”.

COMENÇA L’AVENTURA

DE QUE SERÀ CAPAÇ EN MARIO?

Estem preparant els últims detalls per iniciar el llarg per conèixer en Mario (llarg en temps i espera). Ja no queda temps i ens falten tantes coses, o no, estic ben atabalat per les maletes, el què prendre per en Mario (algunes joguines, colors i papers, llibres… i sobretot el “Mario” amb olor a vainilla). I si ens deixem alguna cosa?Avui estava esmorzant amb col·legues de l’automobilisme, de l’Associació Andorrana de Vehicles Antics i del Club Blanc i Blau 2002, d’Andorra, i hem decidit que en Mario serà un bon copilot, així que Martí ves preparant el relleu (això sí, pren-ho en calma ja que encara en tens per bastants anys).

La pregunta és: aconseguirà en Mario les gestes i proeses dels seus mestres i fer portades de "diaris"? Aconseguirà en Mario que s’esvaeixin aquestes dèries tant extravagants dels Ral·lis, sortides de velocitat i àpats gastronòmics i d'altres de pa amb tomaca? O per el contrari obligarà a la búsqueda i captura d’algun vehicle que desprengui olor a gasolina i que al menys tingui tres places de capacitat? (Maria anem-hi pensant).

Aiaiaiiiiiiii... de que serà capaç en Mario?

SOL O NEU

Ostres tu tot el dia borrufant, estem a 3,5 graus, quin fred i més si pensem que arribarem del carib. Ja no per nosaltres sinó per en Mario, mai no haurà patit tant fred com quan arribi aquí, trobarà a faltar el sol i la seva calidesa? El seu color i la seva llum? L’espai per córrer i saltar lliurament? El no haver de córrer per fer tard?

Aquí farem ninots de neu!!!

"MARIO"

Hola a tots, des d’aquí intentaré explicar i alhora donar-vos a conèixer en Mario i tots el canvis, experiències i peripècies i qui sap més que aquest "xurumbel" provocarà en la meva vida.No sé si ho farà voluntàriament o no, però estic contentíssim i desitjo que comenci a provocar en mi aquests canvis.

Tinc moltes ganes d’arribar a Santo Domingo per trobar-me davant seu, com reaccionarà al veure un individu més aviat blanc de pell i cabell? I jo, com reaccionaré? Quin misteri i quantes ganes de desllorigar-lo. Es una espera que es fa eterna. Des del passat dia 7, dia en que el vaig veure per primer cop, en fotografia, que ja voldria tenir-lo al meu costat, i encara hauré d’esperar fins l’1 de novembre.