FINS AVIAT

Sembla impossible, els papers no arriben i si ho fan, malament amb ganes. Però ja és a casa, l’amic (amics) amb qui he compartit tantes i més estones, experiències i hores ja ha arribat a casa, i  va a la guarderia, que?

D’altra banda la jutgessa ens va citar divendres, i resulta que ella és qui no es presenta. Com semblava amb el meu amiguet sembla que ens vulguin fer allargar l’estada (de fet ho fan. Com és habitual una colla d’im............ ).

Això sí, fem l’ultima entremaliadura a la capital, a la piscina i plovent (és que els papes tenen unes idees ...),   i ens divertim força. Ja ens coneixen i no diuen res.Arriba l'hora, al matí  juguem els dos plegats, i després d’un dia força mogut per el seu papa, anem al aeroport. No ploro, no era conscient de la situació, però l’hi faig petons a la galta i el seu papa me’n fa a mi. Els papes s’abracen i ens allunyem tots, acomiadant-nos amb les mans. Us trobem a faltar! I A TU MÉS, quant sento l’ordinador et crido.

Després de sopar anàvem (vaig) a escoltar les coristes, que ja ens diuen coses des de l’escenari i també de fora. Nosaltres les cridem i no les mirem a la cara; encara no em descobert si porten faldilla o cinturó ample, ni tant sols si en porten o no de .......Ara jugo més sol, he dormit amb el pijama del meu amiguet, m’entretinc força amb el cotxe que m’ha donat l’amic que va marxar primer cap a casa. Agafo el telèfon i parlo, quant no menjo el papa em diu que hi ha en Martí a l’aparell i que si no faig cas no em passejarà amb el seu “bocanegre”, crec (al menys de moment. I ja tinc ganes de conèixer aquest tal Martí).

Veig fotografies i de sobte l’assenyalo i el crido, ÉS ELL, EN ....!

ET TROBO A FALTAR , AVIAT ENS RETROBAREM!!!

Si dilluns ens passejàvem muntats als carrets del supermercat, dimarts, amb un col·lega,  agafem la Guagua i marxem uns dies a Las Terrenas. Aquí ens retrobem amb un altre col·lega. La vida és diferent a Villa las Mariposas, anem a comprar peix i marisc (quins bitxos, enoooormes – llagosta, mero, capitán, camarones...) tot just arriben les barquetes de pescadors a la platja. La fruita als pagesos (o qui sap que). El menjar, que cuinen els papes i mames, és molt més bo i llògicament m’afarto força. Ens banyem a platges (playa Rincón) i piscina i mengem en xiringuitos i pizzeria. El riu és d’aigua tant transparent que s’hi veu el fons, hi passegem en barca, i ens mullem (quatre gotes). Per les nits el papa em posa a dormir d’hora, jo sé que és per que després s’afarten a llagosta (una per dia cau, o més), peix i d’altres. També de lechosa, chinola, mango, guineo ...). I cauen els cubalibres d’imperial (per que eren les llimes?) i els puros (no m’ho han dit, però...). Dels pobles que he vist és el millor, hi viuen forces francesos i ja se sap, està arreglat.

Ei ei ei però si és el meu amiguet que s’ha quedat a la capital, quina alegria, estic content, el saludo, crido i ric, això d’internet és fenomenal. Aviat ens retrobarem! De bon matí agafem un bus i aquest viatge sí que és un espectacle. Les maletes totes als seients del davant del minibús. Comença bé però de sobte NO! una pes pesant al costat, quasi no cabem al seient, i per postres també amb una nena a la falda. Les maletes no hi caben i comencen a omplir passadís. Si algú vol sortir cal moure maletes i cames i gent. El cobrador va assenyalant des de la porta i demana, els diners els passem els uns als altres, un xou. Comptem, de trenta persones de capacitat, si dues places l’ocupen maletes, hi anem trenta-nou. A cabina cinc. Per sort funciona l’aire condicionat.  Arribem a la capital i em retrobo amb el meu amiguet i amb el caos organitzat que porten els papes, però és divertit i fan el que poden. Em poso trist quan em diuen que marxarà ben aviat cap a casa. Ens quedarem sols.

M’acomiado de l’altre amic amb qui he compartit uns dies, marxa dimecres cap a casa. És estrany, tristos i contents. BON VIATGE!

ET TROBO A FALTAR , AVIAT ENS RETROBAREM!!!