De viatge, el microbús ple, nosaltres (3) i el seu col·lega (2) ocupant tres places a l’ultima fila (el xofer s’ha lluït), i en mig una noia: quant no li estirem els cabells li clavem cop de peu, li cridem a l’orella o ha de recollir els nostres entreteniments (joguina, ampolla), però fins i tot ens convida a galeta. Quin morro! a la primera plaça buida treu l’excusa de deixar-nos més espai.
Aquí en Màrius ha retrobat un altre antic col·lega i som tres. Ja fa una setmana que estem a la Platja, els dos primers dies han servit per aclimatar-nos a la nova vida, aquí tenim molta més estona a l’exterior que a Sto. Domingo i anem a dormir més tard, després de prendre algun còctel. Encara que plou cada dia son pluges intenses, de poca durada però que mullen molt i moltíssim, sobretot quant t’agafen enmig del no res, com dilluns a la piscina.
En Mario ha après a dir MAMA i a la mama li cau més baba que a ell (me’n oblidava sense cap mala intenció). També diu papa i brbrbrbrbr). Això sí, segueix pixant-se sobre el papa.