LA NOVA AVENTURA

Avions! Que graaans! (amb el que m’agraden), Brrrr.... quina passada l’aeroport. Mama, Papa, Eieiei, Brrrr,... No dormo i els altres tampoc. El papa no deix que ningú m’agafi. I qui es queixi que ho faci a la companyia aèria.

I desprès d’unes quantes hores tot és diferent! que maco i que gran, i que net! Emocionant.  Quina rebuda. Amb pancarta i tot. Allí m’esperen tiets i en Martí, acollonant. S’escapen les llàgrimes, però ara sí que son d’emoció, de contents, d’alegria.

I per si eren poques, ara al cotxe m’asseuen en una cadira i lligat, quines coses més rares fan per aquí.

I JA FA UN MES que estem a casa, ESTEM A CASA, a casa nostra. No tenim platja, tenim muntanyes, fa bo però més fred, em vesteixo amb pantalons llargs i jaqueta, i sempre untat d’oli o crema (rellisco). Per les nits em desperto (mai ho havia fet) i crido Eieiei E! Ara dormo sol, i m’agrada la companyia. Tinc una habitació per a mi! (i del papa a també algunes estones, Eieiei E!).

Conec l’avi, al padrí, als besavis, tiets, cosins, amics i molta gent, tothom em vol. Quin fart de jugar i rodar. I conec més gent, moooolta. I nous paisatges, noves costums, nous menjars, i ... Els dies passen feliços sempre descobrint coses noves, passejant, jugant als parcs (m’he retrobat amb antics companys d’aventura), i ja he fet turisme a Fulleda i Cambrils, els pobles on passem les vacances (que?)... El papa m’ha portat al seu cole i he jugat amb moltes noies, i m’han donat el berenar, hi tornaré. Anem a beneir la palma, i creia que servia per escombrar, l’arrossegava pel carrer. 

I “mengem mona”, quin pastís més bo. I com que menjo molt na Montse i en Martí no dubten en convidar-me a menjar més “mona” a casa seva. De cap. Boníssima. Aquí jugo amb en Ceferino (un gos molt maco i que fa que la mama passi esternudant el viatge de retorn cap a casa).

El temps ara passa més ràpid i amb presses molts cops, massa. Fem més coses, però tenim obligacions i no podem fer “ahorita”. És tant diferent, encara no sé que ens agrada més al papa i a mi. La mama ho te més clar. Obligacions dic? aiaiai, a la guarderia! tots els dies, amb mocs verds com a cucs. I  m’agrada i hi vaig content. Faig volar els plats (però menjo molt), agafo les joguines als companys (tot per a mi), ballo molt (faltaria més), si em renyen em faig el despistat (qui, jo?). M’han castigat cara al riu (però si m’agrada moltíssim mirar el riu i cridar: aguaagua).

Tot nou, nou i diferent, tot menys nosaltres, o sí, segur que tampoc som els mateixos, però estem a casa.