UN MES A BÁVARO

Eieiei, encara estem aquí. No hem marxat, algú ho esperava? Doncs no! I no serà per manca de ganes de conèixer la meva nova llar!

Tot segueix igual, uns dies llargs, altres més. I les nits.Que llarg es fa (pobres papes). Estones molt agradables, sobretot quan jugo amb els meus amics (potser us els presenti algun cop) a la sorra, a l’aigua, o BALLANT a l’escenari amb el meu petit (el gran i el papa), ens portem vint dies, i és un bailongo, quina marxa! Gimnàs? Cal? (els homes de seny em diuen passa, quina suor). Divertit també quant faig emprenyar els comensals a tamborinades (no tinc baquetes ni tambor però si culleres i taula; i ha qui es queixa i la mama diu para i el papa: la qüestió que mengis, apa doncs "que es ..." ), ho vaig aprendre al japo, o cridant i escridassant-los. Lavabos i llocs insòlits es converteixen en vestidors (avui m’he carregat una planta d’aquestes vermelles de Nadal, era enooooorme).

I la gent?, el famoseo ja cansa, tothom ens coneix, pregunta... Atabalen. Algun moc cau. He! I que no em toquin que me’ls miro malament (no tot...). Ja trio a qui m’arramblo.

Avui tenia visita sabeu?, volien saber si em trobava a gust amb els papes, sabeu que he fet?, doncs fer-los esperar una hora dins el cotxe, al sol; primer era l’esmorzar i d’altres necessitats. “Ahorita voy”.

Començo a menjar coses noves, arròs de llagosta, raviolis, hamburguesa, poma al forn, gelat. Què deuen ser unes boles verdes ben senceres?

Dijous marxo de nou a la capital, quin greu deixar l’aire lliure i tornar al fum i soroll, d’altra banda serà un canvi que ja toca, tots estem ja saturats d’aquesta monotonia.

No ho entenc massa, uns criden i salten, d’altres seriós, i mirant una gran finestra. Criden “maneta”. Jo també crido, és divertit.



UN MES

Trenta dies i en Mario segueix de vacances a Bávaro. Quan es lleva, biberó de llet amb cereals. Després esmorzen els papes i ell pica alguna cosa (avena, papaia, iogurt, pastís o galeta. O de tot). I cap a la platja!, a la motxilla que ja es suposa qui carrega. Allí és el rei del mambo. La gent ens para, pregunta. Ell els hi riu o no, saludant i rient a tothom (avui mateix tenia per a ell un grapat de conguites a escollir. Una mica massa grans per ell, però). Ens cabussem i caminen per la blanca sorra, imagineu les nostres espatlles. Quant ja es nota cansat una dormideta abans d’anar al xiringito i tornem a fer el passeig per la platja i a jugar amb els “baldes” que els meus amiguets xilens em va regalar abans d’anar-se’n (no els veure més. Son tant dolços). EI ara toca jacuzzi, berenar i dormideta, així els papas reposen una mica que el dia encara no s’acaba. Passeig per les instal·lacions (les van inaugurar l’altre dia. Una passada, enormes. Quin xalet!), i un cop sopat i mentre els papas prenen cafè (han de reposar que ja tenen una edat) hem faig unes “bachatas” amb Tania. I ara toca el bibe per dormir, però primer anem a revisar els milers de llumets de nadal (ai Lluís si vegexis els empalmes) que han posat per tot arreu, a les palmeres, plantes, ... tot escoltant nadales en dominicà i anglès (una ...).

EI EI EI que ens oblidem que algun passet sol ja he fet!!!

LA PLATJA, EL MAR. LA MAR.

En Mario el “tigre” i els seus col·legues segueixen sent els reis del famoseo del lloc, i si afegim que és molt bellugadís i que s’engresca sol, imagineu-vos-el envoltat de gent, mirant, saludant a tort i a dret, “xerrant”... la gent aturant-nos i interessant-se per ell, alguns també per nosaltres, i d’afegitó és un llepafils, primer tasta i després si agrada menja. La veritat es que ara menja ara no ... Sempre badant amb grans i sobretot amb petits, nens i nenes, però no s’acaba de decantar si per les rosses o les morenes. Com diuen aquí es un aragan, doncs no vols mastegar (segons que, i les mossegades que fot es marquen), no camina encara que agafant-se a un dit fa llargues passejades. Potser té por de quedar enfarinat per la fina sorra blanca de la platja? I l’aigua! Quina passada tant a la dutxa, banyera, piscina, la platja i el jacuzzi de cada tarda a la terrassa (no el perdona).

Hem anat al seu primer restaurant de luxe, un francès, imagineu-vos que ha passat al terra, soroll, les cambreres. Els seus papis han superat la primera prova de foc, canviar-lo a la pica del servei.