En Mario el “tigre” i els seus col·legues segueixen sent els reis del famoseo del lloc, i si afegim que és molt bellugadís i que s’engresca sol, imagineu-vos-el envoltat de gent, mirant, saludant a tort i a dret, “xerrant”... la gent aturant-nos i interessant-se per ell, alguns també per nosaltres, i d’afegitó és un llepafils, primer tasta i després si agrada menja. La veritat es que ara menja ara no ... Sempre badant amb grans i sobretot amb petits, nens i nenes, però no s’acaba de decantar si per les rosses o les morenes. Com diuen aquí es un aragan, doncs no vols mastegar (segons que, i les mossegades que fot es marquen), no camina encara que agafant-se a un dit fa llargues passejades. Potser té por de quedar enfarinat per la fina sorra blanca de la platja? I l’aigua! Quina passada tant a la dutxa, banyera, piscina, la platja i el jacuzzi de cada tarda a la terrassa (no el perdona).
Hem anat al seu primer restaurant de luxe, un francès, imagineu-vos que ha passat al terra, soroll, les cambreres. Els seus papis han superat la primera prova de foc, canviar-lo a la pica del servei.
Coneixereu un nou mon, el de les coses extranyes-extravagants que s' arriven a fer quan vas per el mon amb un vailet, ji ji et passen totes les vergonyes, eh Genar?
ResponEliminaEl Mario amb aquestes ulleres ( deu ser per la foto) sembla un "xulopiscines"" je,je eta monisim.
i si mossega, proveu vosaltres de mossegar-lo, ja veureu, ja com reacciona....
petons ( tinc moltes ganes de fer una xerradeta)
Montserrat ( la d' Aguilar)
Ohhh!,
ResponEliminaQue bonic i que dolç, el nen s'ha tornat un llepafils, no us amoineu, no hi ha res que no ho curi una racció de "peix si, cigrons no!!"