UN MES A BÁVARO

Eieiei, encara estem aquí. No hem marxat, algú ho esperava? Doncs no! I no serà per manca de ganes de conèixer la meva nova llar!

Tot segueix igual, uns dies llargs, altres més. I les nits.Que llarg es fa (pobres papes). Estones molt agradables, sobretot quan jugo amb els meus amics (potser us els presenti algun cop) a la sorra, a l’aigua, o BALLANT a l’escenari amb el meu petit (el gran i el papa), ens portem vint dies, i és un bailongo, quina marxa! Gimnàs? Cal? (els homes de seny em diuen passa, quina suor). Divertit també quant faig emprenyar els comensals a tamborinades (no tinc baquetes ni tambor però si culleres i taula; i ha qui es queixa i la mama diu para i el papa: la qüestió que mengis, apa doncs "que es ..." ), ho vaig aprendre al japo, o cridant i escridassant-los. Lavabos i llocs insòlits es converteixen en vestidors (avui m’he carregat una planta d’aquestes vermelles de Nadal, era enooooorme).

I la gent?, el famoseo ja cansa, tothom ens coneix, pregunta... Atabalen. Algun moc cau. He! I que no em toquin que me’ls miro malament (no tot...). Ja trio a qui m’arramblo.

Avui tenia visita sabeu?, volien saber si em trobava a gust amb els papes, sabeu que he fet?, doncs fer-los esperar una hora dins el cotxe, al sol; primer era l’esmorzar i d’altres necessitats. “Ahorita voy”.

Començo a menjar coses noves, arròs de llagosta, raviolis, hamburguesa, poma al forn, gelat. Què deuen ser unes boles verdes ben senceres?

Dijous marxo de nou a la capital, quin greu deixar l’aire lliure i tornar al fum i soroll, d’altra banda serà un canvi que ja toca, tots estem ja saturats d’aquesta monotonia.

No ho entenc massa, uns criden i salten, d’altres seriós, i mirant una gran finestra. Criden “maneta”. Jo també crido, és divertit.