FINS AVIAT

Sembla impossible, els papers no arriben i si ho fan, malament amb ganes. Però ja és a casa, l’amic (amics) amb qui he compartit tantes i més estones, experiències i hores ja ha arribat a casa, i  va a la guarderia, que?

D’altra banda la jutgessa ens va citar divendres, i resulta que ella és qui no es presenta. Com semblava amb el meu amiguet sembla que ens vulguin fer allargar l’estada (de fet ho fan. Com és habitual una colla d’im............ ).

Això sí, fem l’ultima entremaliadura a la capital, a la piscina i plovent (és que els papes tenen unes idees ...),   i ens divertim força. Ja ens coneixen i no diuen res.Arriba l'hora, al matí  juguem els dos plegats, i després d’un dia força mogut per el seu papa, anem al aeroport. No ploro, no era conscient de la situació, però l’hi faig petons a la galta i el seu papa me’n fa a mi. Els papes s’abracen i ens allunyem tots, acomiadant-nos amb les mans. Us trobem a faltar! I A TU MÉS, quant sento l’ordinador et crido.

Després de sopar anàvem (vaig) a escoltar les coristes, que ja ens diuen coses des de l’escenari i també de fora. Nosaltres les cridem i no les mirem a la cara; encara no em descobert si porten faldilla o cinturó ample, ni tant sols si en porten o no de .......Ara jugo més sol, he dormit amb el pijama del meu amiguet, m’entretinc força amb el cotxe que m’ha donat l’amic que va marxar primer cap a casa. Agafo el telèfon i parlo, quant no menjo el papa em diu que hi ha en Martí a l’aparell i que si no faig cas no em passejarà amb el seu “bocanegre”, crec (al menys de moment. I ja tinc ganes de conèixer aquest tal Martí).

Veig fotografies i de sobte l’assenyalo i el crido, ÉS ELL, EN ....!