ET TROBO A FALTAR , AVIAT ENS RETROBAREM!!!

Si dilluns ens passejàvem muntats als carrets del supermercat, dimarts, amb un col·lega,  agafem la Guagua i marxem uns dies a Las Terrenas. Aquí ens retrobem amb un altre col·lega. La vida és diferent a Villa las Mariposas, anem a comprar peix i marisc (quins bitxos, enoooormes – llagosta, mero, capitán, camarones...) tot just arriben les barquetes de pescadors a la platja. La fruita als pagesos (o qui sap que). El menjar, que cuinen els papes i mames, és molt més bo i llògicament m’afarto força. Ens banyem a platges (playa Rincón) i piscina i mengem en xiringuitos i pizzeria. El riu és d’aigua tant transparent que s’hi veu el fons, hi passegem en barca, i ens mullem (quatre gotes). Per les nits el papa em posa a dormir d’hora, jo sé que és per que després s’afarten a llagosta (una per dia cau, o més), peix i d’altres. També de lechosa, chinola, mango, guineo ...). I cauen els cubalibres d’imperial (per que eren les llimes?) i els puros (no m’ho han dit, però...). Dels pobles que he vist és el millor, hi viuen forces francesos i ja se sap, està arreglat.

Ei ei ei però si és el meu amiguet que s’ha quedat a la capital, quina alegria, estic content, el saludo, crido i ric, això d’internet és fenomenal. Aviat ens retrobarem! De bon matí agafem un bus i aquest viatge sí que és un espectacle. Les maletes totes als seients del davant del minibús. Comença bé però de sobte NO! una pes pesant al costat, quasi no cabem al seient, i per postres també amb una nena a la falda. Les maletes no hi caben i comencen a omplir passadís. Si algú vol sortir cal moure maletes i cames i gent. El cobrador va assenyalant des de la porta i demana, els diners els passem els uns als altres, un xou. Comptem, de trenta persones de capacitat, si dues places l’ocupen maletes, hi anem trenta-nou. A cabina cinc. Per sort funciona l’aire condicionat.  Arribem a la capital i em retrobo amb el meu amiguet i amb el caos organitzat que porten els papes, però és divertit i fan el que poden. Em poso trist quan em diuen que marxarà ben aviat cap a casa. Ens quedarem sols.

M’acomiado de l’altre amic amb qui he compartit uns dies, marxa dimecres cap a casa. És estrany, tristos i contents. BON VIATGE!

ET TROBO A FALTAR , AVIAT ENS RETROBAREM!!!