TARDOR. HIVERN. PRIMAVERA.

Hola de nou. Veig que no em feu molt de cas en escriure’m al blog. Ja sé que nosaltres cada cop també escrivim més espaiosament, però... ANIMEU-VOS!

Sí, ja tornem a estar tots junts, marxarem aviat, m’ha vingut a buscar. La mama te estones tristes, T’ESTIMEM. El papa aquests dies està una mica moix, es que no ens signen un paper.

D’Andorra uns amics que m’esperen amb moltes ganes m’han regalat unes sabates esportives, només veure-les he volgut posar-me-les. Gracies, son precioses.

Per aquí ens anem distraient, així els meus amiguets han  vingut a banyar-se a la piscina de l’hotel (recordo les estones amb els meus dos amics, ara ja a Andorra) i em jugat força; amb ells també em fet sortides a Villa Meia (a menjar chicharrones); al Mirador del Norte (un enorme parc, deixat i brut, normal); al Parque Olímpico (mateix comentari). La mama d’un d’ells ens ha convidat a dinar, mengem “niño envuelto”, batata i alubias en dulce (tot boníssim. El papa s’ha comprat un llibre de receptes de cuina dominicanes); també a una barbacoa (potser per celebrar l'entrada de la primavera?), m’agrada el pollastre a la brasa. Aquí els papes van trencar una tubera i desprès d’inundar tota la terrassa van deixar tot el bloc sense aigua (només faltava calar foc comentaven). Vaig jugar i ballar molt amb la meva amigueta. A l'hotel he trobat una nova amiga, l’Ana, de fet fa temps que la conec i quan la veia m’amagava, ara l’hi ric, la saludo, l’agafo de la ma i ballo amb ella.

Amb els papa i la mama hem passejat per el zoològic i m’he fet un fart d’espantar ocells i cridar als animals; també per la Zona Colonial en un dia laborable, hi ha més gent, i hem conegut un barber, m’hi portaran arreglar el cabell (uiuiuiiiii... que la mama és perillosa). Amb unes maraques espanto els coloms, pensar que abans em feien por! I per fi unes botigues com les que agraden a la mama, una galeria comercial plena de marques cares, cinemes i zona de jocs per a mi.

Jo, al fi i al cap soc petitet, continuo fent alguna trapelleria, així he llançat el rotllo de paper al wàter (és normal, hi he tardat força a fer-ho), pa-pao surto dient amb la ma al cap; o un altre dia em poso vestit a la dutxa. Però també soc endreçat i m’agrada llançar els bolquers al cubell de la caca, obrint-lo amb el peu tot aplaudint-me després.

Les trenta una Miss s’han fotografiat amb mi, em quedo amb una.