Ostres tu tot el dia borrufant, estem a 3,5 graus, quin fred i més si pensem que arribarem del carib. Ja no per nosaltres sinó per en Mario, mai no haurà patit tant fred com quan arribi aquí, trobarà a faltar el sol i la seva calidesa? El seu color i la seva llum? L’espai per córrer i saltar lliurament? El no haver de córrer per fer tard?
Aquí farem ninots de neu!!!
Moltes gràcies per totes les paraules i sentiments tant dolsos que hem comuniqueu.
ResponEliminaA veure si ho podeu escriure també en aquest blog, és que no sé si hi ha els permisos necessaris per fer-ho, i així ho esbrinaré.
Repeteixo, moltes gràcies.
La Misi Bruned 25 octubre a les 15:57
ResponEliminaHola Genar, los sentimientos que tienes son tan normales como cualquier futuro padre , pero tu has de hacer una conversión,
Sto. Domingo=a por ejemplo La Deixeus
1 de Noviembre=parto programado,
Primer gesto trás unas manos que te entregan a esa personita es una mezcla de llantos y emoción, de susto y de todo está bien.
Vosotros pasareis del colico del lactante a directamente el terror nocturno y que ,besos, caricias y esas canciones suaves que a todos nos han dado la calma cuando teniamos....no sé que.
Besos y abrazos.
Misi
Coneixent-vos se del cert que el Mario mai tindra fred, el caliu que trobara a casa vostra superara de sobre els seus records.
ResponEliminaAnims parella,que el titol per fer de pares dura tota la vida,
Montserrat
Siiiii!!!!!, despres d' un munt d' intentones, per fi he pogut fer un comentari!!!!!YUPI per el Mario!!!!!!!!!!!!!!
ResponEliminaMontserrat