CAYO LEVANTADO

I després del taxi m’agafen i em posen en una cosa que es mou i es mou amunt i avall, i més i més, que divertit, quin fart de riure, en diuen barco. Una illa dins una altra? Però quins arbres i jardins més macos (em diuen que sembla el pati de l’avi Genaro, no el conec però ho faré aviat, l’he vist per l’ordinador i te cabells blancs com el papa).

Els dies passen a la platja, UI! l’aigua cobreix ràpid i les onades son molt fortes. La sorra gruixuda, irregular i amb fort pendent, costa caminar, però repte assolit! M’enfilo, tombo i desmanego taula i tombona que trobo. Quin mal quant t’enganxes el dit o et cau a sobre. Acaba la jornada, toca bany al jacutzi gegant que tenim davant la casa, llàstima que no hi podem fer escuma, però al de l’habitació el papa fa animalades, l’aigua a pressió contra la paret, la mama el renya, ell diu que rigui, tot esquitxat, escuma per tot arreu, és el meu Sant (de moment).

Després de sopar el papa em carrega, trona inclosa, i a l’espectacle s’ha dit. Canto i ballo, el grup d’animació ja compta amb mi. La gent m’anima i aplaudeix.

Visitem el poble de Samaná, ...   ..., i em regalen el braçalet groc que llueixo al canell. Xulangas em diuen. D’altres “mil homes”. El papa convida a un del poble; litrona de Presidente per cadascun (Ufff).

Divendres, tornem a la capital, comencen dos nous capítols, un ha acabat avui, i encara que és de pel·lícula de no sé que, estem tristots (no sé si toca explicar-lo). L’altre comença demà, però com que no se pas que pot passar no us avanço res.

Bona nit que el papa te feina.