dilluns, 8 de novembre del 2010

JA ÉS AMB NOSALTRES


No sabem que hem de fer. Son les nou del matí, una trucada, a les deu podem anar a l’entrega d’en Mario. Taxi!!! Quasi ens deixem la cadireta al maleter (serà la manca de costum?). Esperem, la pik-up! (el seu taxi diari fins aleshores), exclama, ja és aquí (vestit de gala), la mama més emocionada encara. Ens el donen en braços (de la mama) i després de parlar i signar papers ens fan l’entrega. Ara una convivència fins el tres de gener de l’any que ve. Sortim amb el nen )ara jo). En Alfonso Armentero, el nostre advocat i representant a la República Dominicana, persona molt amable i atenta, sempre a la disposició, ens acompanya a l’hotel, nos llamamos estos dias y estamos en contacto, muchas gracias.

Ja és amb nosaltres, i ara?, que menja? ho fem be? Ja ha jugat menjat passejat dormit, i més. S’aixeca i vol caminar, apa quin mal d’esquena!! Quina sensació inexplicable la de notar pell amb pell. Ja dorm amb el seu pijamet blanc que la mama l’hi ha comprat, i ara farem pràctiques de preparar un bibe. Estem baldats, ahir ens avorríem i avui no hem tingut ni temps, sempre serà així?
Amb tot hi això hem canviat d’habitació, aquesta és més espaiosa, QUE CORRIIIIIIII...

3 comentaris:

  1. Molt bé, quina il.lu!!!!Ara ja es un altre cosa, sent amb vosaltres, ara , Genar veig que fas mala cara, cuida't, per que,doncs si, a partir d' ara estaras baldat cada dia,miním fins que camini ell sol. Desprès d' aixó ja vindra un altre capitul,que ja aniras descubrint, noi aixó dels fills va per entregues, jajaa

    ResponElimina
  2. Moltes felicitats pares d'en Mario! Hem llegit el blog i ens hem emocionat (la cosa ha estat a punt de llagrimeta). Gràcies per deixar-nos viure (...i veure) una mica de la vostra felicitat. Esperem amb delit el moment en què ens el presenteu aquí a Batxillerat (esperem que sigui abans de la matrícula).
    Endavant, paciència, un bon quiropràctic per a l'esquena i a disfrutar cada minut, que la resta vé tot sol (els primers descensos a la pista verda de Pal, les festes infantils al chiquiparc del Mac Donalds, el primer bany a Caldea, l'ingrés al cor dels Petits Cantors...)
    Per cert, una foto de la súper mare seria possible?
    Una abraçada.
    Mònica S., Eugènia i Núria

    ResponElimina