Doncs si ja fa una setmana que ens varen fer l’entrega d’en Mario, després de començar a entendre que els menjars, bolquers, dormides i unes quantes coses més les portem força be:
Toca passejar, de sobte a plorar s’ha dit fins que l’agafo en braços, tant coloms com gossos provoquen aquest efecte (ja passarà, o no! Prepareu-vos Lluc, Negre i Neu). La gent ens para al carrer i al súper i ... tot preguntant per la procedència d’en Mario (tanta diferència hi ha entre ell i els seus pares? Em pregunto).
I a la piscina!, amb la seva samarreta imperi, meravellós, l’aigua ens agrada hi molt. PERÒ, s’ha pixat a la tumbona!, dissimulem que no passa res. Sense perill i sense bolquers cap a l’habitació, però QUIN TOLL! Tot just davant la porta de l’ascensor, quina vergonya, no ho ha vist ningú, pujo les escales a peu, no sigui que dins sigui pitjor. Uff.I de “famoseo” no en parlem, a en Mario el coneix tothom a l’hotel, del drum a la directora passant pel xef (molt recomanable), tots magnífics.
El pitjor de tot maniobrar amb la cadireta (la mama té el carnet especial).
Uiiii Genar,
ResponEliminaTu sempre tant polit, preparat per que des d'ara o portes una bossa amb roba de recanvi per canviar-te a cada moment o aniras ple de llanties i d'altres senyals.
Es recomanable en aquest casos anar vestit amb colors soferts, es dissimulen mes les mostres de "carinyo" dels fills.
Ah per cert entreneu força amb el cotxet, per que a vegades has de fer una gincana per poder passar per segons quins llocs i recorda que als semafors primer arriba el cotxet, pren mides!!!!
Que et penses que portar un cotxet es com conduir un clàssic? Doncs no pas, es mooooolt més dificil!!!
ResponEliminaHola guapos !!!! Estem aquí a les classes, sense fer classes, la Gala i la Marisol.
ResponEliminaA nosaltres també ens cau la baba. Aviam si quedem un dia per parlar per Skype. Us estem esperant impacientment. Una abraçada molt i molt forta (una per a cadascú). Molts petons i fins aviat. Gala i Marisol